La Generalitat aprova una nova estratègia per impulsar el tractament dels purins
Se centrarà en el digestat, el subproducte d’obtenir biogàs de dejeccions i altres residus orgànics
Imatge de la planta d’Alcarràs Bioproductors, que obté compost i biogàs de dejeccions.
El Consell Executiu haurà d’aprovar avui una nova estratègia per impulsar el tractament dels purins abans d’aplicar-los en la terra com a fertilitzant. Aquesta vegada se centrarà en el digestat: el subproducte sòlid i líquid que s’obté de sotmetre les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics a processos per obtenir biogàs a través de tecnologies de digestió anaeròbia. L’objectiu del Govern és que el digestat substitueixi de forma progressiva l’aplicació de purins crus com a adob en cultius i promoure’n l’ús, juntament amb altres rebutjos orgànics, com a matèria primera per elaborar altres productes amb més valor afegit. Entre aquests es troben el compost, el fertilitzant líquid concentrat i el sulfat amònic, entre d’altres.
Fins al 2030
L’estratègia catalana del digestat se sumarà a la del biogàs, ja en marxa. Ambdós tenen com a meta impulsar l’aprofitament de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics, com rebutjos agroindustrials i llots de depuradores. La que haurà de rebre avui l’aprovació de l’Executiu es desenvoluparà durant cinc anys, fins al 2030. Constarà d’un total de 36 mesures i 55 accions en aquest període per mitigar “barreres legals, econòmiques, tecnològiques i socials” i establir “un marc polític i legal queafavoreixi l’avaluació del digestat”, segons van explicar fonts de la Generalitat. La primera actuació prevista és una línia de subvencions de tres milions d’euros per impulsar tractaments innovadors de les dejeccions i el digestat. Correspondrà a organismes com l’IRTA determinar si les diferents propostes que optin als ajuts a la Generalitat són o no innovadores.
Beneficis ambientals
Entre els beneficis ambientals del digestat, la Generalitat destaca que suposa menys emissions d’amoníac que l’aplicació en el sòl de dejeccions ramaderes sense tractament previ. Així mateix, assegura que és un fertilitzant més eficient, atès que les plantes absorbeixen millor els nutrients dels rebutjos orgànics una vegada digestats. Al marge de millorar la gestió de residus orgànics, la Generalitat espera que fomentar l’ús del digestat pugui afavorir nous models de negoci vinculats al tractament dels rebutjos i a la seua transformació en productes derivats. L’objectiu és “crear noves cadenes de valor i potenciar la bioeconomia circular”.
