Un soldat de Montfalcó

Josep Rius (1916-2016) va ser un dels agricultors de la Segarra a qui va tocar lluitar al front durant la Guerra Civil (1936-1939). Aquest cru episodi de la història espanyola va marcar del tot la seua vida. Les seues principals aficions eren llegir i escriure i no va deixar de fer-ho al llarg de la seua vida amb llibretes, dietaris i agendes. Als 80, els seus fills Ramon, Pere i Antoni Rius Mosoll el van animar a escriure tot el que havia viscut a la guerra i la postguerra. “Volíem tenir-ho com un record familiar”, explica l’Antoni, però després de la mort del seu pare als 100 anys van decidir publicar la seua història en diferents llibres. “Vam pensar que seria interessant perquè relata la història local que va viure en alguns pobles de la Segarra i perquè tothom tingui constància del que va passar i que no es repeteixi”, diu l’Antoni.

El 2023 van publicar el primer volum de Memòries d’un pagès de la Segarra, en què Rius repassa la infància i joventut. Va nàixer a la Manresana, a Cal Renxius. Amb només cinc anys es va traslladar amb la seua família a Vicfred per fer de masovers fins que els van desnonar i finalment se’n van anar a viure a Montfalcó Murallat, a Cal Gomà. El seu pare va morir quan ell només tenia 12 anys i va haver de deixar el col·legi per aprendre a fer de pagès. Posteriorment, les seues memòries relaten les peripècies que va viure durant la guerra, amb els aldarulls que van tenir lloc al poble, lluitant al front, quan va estar com a presoner en un camp de concentració, i el retorn a casa. Va ser un periple per diferents llocs d’Espanya i l’Àfrica. El segon volum comença amb la dura postguerra, amb el retorn a casa, la desorientació i la tornada a l’Àfrica el 1940, on va treballar com a telegrafista. Quan va tornar a casa després de diversos dubtes existencials va decidir continuar treballant la terra. També relata el seu matrimoni amb Dolors Mosoll, el naixement dels seus tres fills i la mort de la seua esposa el 1955, tan sols 13 anys després de casar-se. Les memòries estan plenes de reflexions vitals, de la seua filosofia de vida, en què la família i la terra eren els principals pilars. Encara que no va tenir una vida fàcil, sempre la va afrontar amb fe i optimisme: “Nosaltres érem pobres, però l’herència del treball, la família, l’ajuda mútua i l’amor, ens feia rics”, explicava el Josep. El seu relat té un to pròxim i amè, que desprèn honradesa, humilitat i sensibilitat, uns valors que va heretar dels seus pares i va voler transmetre als fills. Els dos últims anys de la seua vida els va passar a la residència Mare Güell de Cervera, on va escriure fins als seus últims dies. Escriure li aportava una “gran pau interior” i quan ja no va poder conrear la terra li va permetre conrear la memòria.

Els llibres, que es poden comprar a les llibreries de Cervera, Guissona i Calaf, han estat editats pel seu fill Ramon Rius, de formació humanista. Els germans s’estan plantejant publicar un tercer volum que reculli les reflexions vitals de l’última etapa de la seua vida. Llegir les memòries del Josep és sentir nostàlgia d’un temps que no ens ha tocat viure, on malgrat les dificultats de l’època tot semblava més senzill i on es valorava, simplement, la vida.