Un us ataca i mata sis ovelles a Aran

Un os ha protagonitzat un nou atac contra bestiar oví en el terme municipal de Les, causant la mort de sis exemplars d’ovelles que es trobaven dins d’un camp clos protector. El succés, confirmat ahir pel Conselh Generau d’Aran, ha activat els protocols habituals de verificació i seguiment d’aquests incidents que es produeixen amb certa freqüència a la zona pirinenca.

Segons han informat fonts oficials, els Agents de Miei Ambient del Conselh van acudir durant el matí d’ahir al paratge on es va produir l’atac per realitzar una avaluació inicial dels danys i recopilar evidències que permetin identificar a l’exemplar responsable. Durant la inspecció, els agents van documentar minuciosament l’escena, fent fotografies de les empremtes deixades pel plantígrad i recollint mostres de cabells que van quedar adherides a la tanca del camp clos on es trobava el ramat. Tot aquest material serà enviat en els propers dies als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es procedirà a realitzar anàlisis genètiques per intentar determinar quin exemplar específic ha estat el causant de l’atac.

Aquest incident se suma a una sèrie d’atacs similars que solen intensificar-se durant determinades èpoques de l’any, especialment a la primavera, abans de l’agrupament i trasllat dels ramats a zones d’alta muntanya per al pasturatge estival. Les estadístiques mostren que aquests episodis tendeixen a disminuir considerablement durant els mesos d’estiu, quan el bestiar pastura en cotes més elevades del Pirineu.

Sistema de compensacions per atacs d’ossos a Catalunya

La Generalitat de Catalunya manté un programa d’indemnitzacions per als ramaders afectats per atacs de fauna salvatge protegida, com és el cas de l’os bru. Durant l’any passat, el Govern va desemborsar un total de 5.773 euros en compensacions econòmiques com a conseqüència de 17 atacs d’ossos a bestiar, que van resultar en 31 animals morts o ferits. Addicionalment, es van destinar 4.160 euros per indemnitzar els danys causats a instal·lacions apícoles de la regió.

Aquestes xifres reflecteixen la realitat de la convivència entre la ramaderia tradicional i la reintroducció de l’os bru al Pirineu, un projecte que va començar en la dècada dels 90 i que ha generat tant defensors com detractors. Els ramaders, especialment els d’oví i cabrú, són qui més pateixen les conseqüències directes de la presència d’aquests grans carnívors, malgrat les mesures preventives implementades, com els camps clos reforçats o la presència de gossos mastins per a la protecció dels ramats.

Població actual d’ossos al Pirineu

A començaments del mes d’abril, la Generalitat de Catalunya va actualitzar les dades sobre la població d’ossos bruns en el conjunt del Pirineu, xifrant-la a 96 exemplars. Aquesta estadística, no obstant, és provisional, ja que no inclou les cries nascudes durant el present any, que habitualment abandonen els caus de l’os juntament amb les seues mares durant l’estiu. D’altra banda, les autoritats han donat per morts de forma oficial a cinc exemplars després de no haver detectat la seua presència durant més de dos anys consecutius, sense albiraments ni altres indicis que confirmin la seua supervivència.

En contrast amb aquestes baixes oficials, recentment un dels dispositius de fototrampeig instal·lats pel Conselh Generau d’Aran va captar imatges de l’os Nere en una zona muntanyosa, confirmant que aquest veterà exemplar segueix amb vida. Aquesta fotografia, a més de verificar la supervivència de Nere, constitueix el primer registre gràfic d’un os bru al Pirineu després del període d’hibernació de l’hivern passat.

L’os Nere, el 'patriarca' del Pirineu

Nere s’ha convertit en tot un símbol entre la població d’ossos del Pirineu. Amb 28 anys d’edat, és actualment l’exemplar més longeu del que es té constància a la serralada franco-espanyola. Al llarg de la seua vida, ha deixat una important empremta genètica en la població, sent pare d’almenys vuit descendents coneguts. Una particularitat rellevant d’aquest exemplar és que, a diferència d’altres ossos de la zona, no té vincles genètics amb Pyros, el mascle dominant que durant anys va monopolitzar la reproducció al Pirineu central, la qual cosa aporta diversitat genètica a una població amb tendència a l’endogàmia.

Com actuen els ossos en els seus atacs al bestiar?

Els atacs d’ossos a ramats d’ovelles i cabres segueixen patrons reconeixibles pels experts. Generalment, aquests plantígrads aprofiten la nocturnitat per atansar-se als ramats, especialment quan aquests es troben en zones remotes o amb escassa vigilància. Malgrat els sistemes de protecció com els camps clos reforçats, alguns exemplars han desenvolupat tècniques per superar-los, com evidencia aquest últim atac en Les, on les ovelles es trobaven dins d’un recinte que les hauria d’haver protegit.

Els especialistes en grans carnívors assenyalen que, en ocasions, els ossos poden entrar en un estat conegut com a "surplus killing" o matança excessiva, en el qual maten més preses de les que poden consumir. Aquest comportament explicaria per què en alguns atacs el nombre de víctimes és elevat, com en el cas de les sis ovelles mortes en aquest incident.

Mesures preventives per protegir el bestiar

Davant de la consolidació de la població d’ossos al Pirineu, les administracions han implementat diverses estratègies per minimitzar els conflictes amb la ramaderia tradicional. Entre aquestes mesures destaquen la instal·lació de camps clos electrificats, el foment de l’ús de gossos mastins per a la vigilància dels ramats, i l’agrupació de bestiar durant els mesos de pasturatge en alta muntanya.

Addicionalment, s’han establert sistemes d’alerta primerenca basats en el seguiment dels exemplars mitjançant collars GPS en alguns casos, i xarxes de fototrampeig que permeten conèixer els moviments habituals dels ossos. Tanmateix, aquests esforços no sempre resulten suficients per evitar incidents com l’ocorregut en Les, el que manté viu el debat sobre la compatibilitat entre la conservació de l’os bru i les activitats ramaderes tradicionals al Pirineu.