EXÈRCIT
Rècord d’alumnes a l’acadèmia de suboficials de Talarn l’any que creix la despesa militar
Reuneix 755 aspirants al rang de sergent, la promoció més nombrosa en 39 anys
L’acadèmia de suboficials de Talarn acull des del setembre 755 alumnes que aspiren al grau de sergent, la promoció més nombrosa en els últims 39 anys i molt per sobre de la mitjana de les últimes quatre dècades. Arriba l’any en què l’Estat ha augmentat la despesa en Defensa i projecta incrementar els efectius de les Forces Armades.
L’acadèmia general bàsica de suboficials (AGBS) de Talarn acull des del setembre 755 alumnes que opten al rang de sergent. És la promoció més nombrosa en els últims 39 anys en aquest centre de formació de l’Exèrcit de Terra, i se situa molt per sobre del mig miler que ha suposat la mitjana de les últimes quatre dècades. Arriba en un moment en què l’Estat ha incrementat la despesa pública en defensa de l’1,2% al 2% del producte interior brut (PIB) i projecta augmentar el nombre d’efectius en el conjunt de les Forces Armades.
L’augment d’alumnes respecte a anys anteriors va acompanyat d’un nombre més alt de docents aquest curs, segons van explicar fonts del centre. També es deixa sentir fora del recinte de l’acadèmia, amb una presència de militars més gran en comerços i locals de restauració del Pallars Jussà. Tant l’alcalde de Talarn, Àlex Garcia, com l’alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero, van valorar que el centre de formació militar genera al seu voltant una activitat beneficiosa per a la comarca.
Cal remuntar fins al 1986 per trobar una promoció més nombrosa que la d’aquest any. Llavors n’hi va haver 912, i en els cursos immediatament anteriors van superar folgadament el miler. Des d’aleshores i fins al 2024, el número va caure i va oscil·lar entre 294 i 698.
Des de l’AGBS desconeixen si la xifra d’alumnes d’aquest curs es mantindrà en els pròxims, i el ministeri de Defensa no s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió. Tanmateix, la voluntat de l’Executiu espanyol de tenir més personal a les Forces Armades queda patent en un decret aprovat el mes de març passat per establir les plantilles d’oficials i suboficials fins a l’any 2029.
“Les previsions pressupostàries que apunten cap a un 2% del PIB dedicat a la Defensa recomanen planificar, a mitjà i llarg termini, un escenari de recursos humans superior a l’actual”, aferma el decret al preàmbul. El text apunta que l’Estat Major de la Defensa “ha manifestat en reiterades ocasions la necessitat d’incrementar el número global d’efectius” per la necessitat d’afrontar “noves amenaces i àmbits d’actuació” com la ciberdefensa i “nous dominis de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai”, així com la “creixent demanda de personal de les estructures de comandament i control”. El decret planteja crear almenys 585 noves places de comandaments militars en el conjunt de les Forces Armades al llarg del pròxim quadrienni.
Un 2% del PIB espanyol
Assolir un 2% del PIB en despesa militar suposa 31.862 milions d’euros i incrementar en més del 40% el pressupost de Defensa. El Govern espanyol pretén apaivagar així les exigències de l’OTAN, que exigia als aliats una despesa d’almenys un 5% del seu PIB. Malgrat el fort increment pressupostari, Espanya continua sent un dels països de l’Aliança Atlàntica que destinen un menor percentatge del seu producte interior brut a aquesta finalitat.
