La primera mina de leonardita de Catalunya, a Almatret: una empresa lleidatana rep l’autorització per extreure aquest residu
Eneripromo explotarà set parcel·les que sumen més de 22 hectàrees
Imatge d’arxiu d’una explotació minera a la conca del Baix Segre.
L’empresa Eneripromo, amb seu a Alcarràs, ha obtingut l’autorització de la Generalitat per explotar a Almatret la primera mina de leonardita que es posa en marxa a Catalunya.
La leonardita és un residu de l’activitat minera, principalment de l’extracció de lignit, que es troba a mig camí entre la turba, més propera a la fusta, i aquest mineral.
L’autorització de la direcció genera d’Indústria de la Generalitat, que arriba després d’haver conclòs el període de consulta pública iniciat a finals de desembre de l’any passat, inclou la “qualificació del recurs” dins de l’anomenada “secció B”, en aquest cas com a residu d’una activitat minera desenvolupada anteriorment i, per tant, d’origen no natural.
La seua riquesa en àcids húmics la converteix en un fertilitzant d’elevada potència per estimular el desenvolupament dels vegetals, la qual cosa n’ha animat l’extracció en diverses zones de l’Estat, entre les quals la propera conca de Mequinensa i algunes de Terol, per comercialitzar-la entre empreses agrícoles.
De fet, firmes com els grups cooperatius Actel i Fruits de Ponent i altres com Ametller Origen i Fruitolle es troben entre els clients d’Eneripromo, que opera sota la marca Leonardita del Ebro.
Aquesta és, precisament, la denominació sota la qual la Generalitat ha aprovat l’explotació del jaciment miner d’Eneripromo a Almatret, la superfície de provisió del qual inclou set parcel·les del polígon 16 d’aquest terme municipal, entre la Vall de la Vila i el Tossal del Gepo.
22,46 hectàrees
Les finques, dividides en tres grups, sumen una superfície de 22,46 hectàrees i en el seu dia van ser explotades per a l’extracció de lignit per Carbonífera del Ebro.
La normativa de la UE defineix la leonardita com un “sediment orgànic sense tractar ric en àcids húmics” l’ocupació del qual com a fertilitzant en l’agricultura ecològica s’autoritza des de finals del 2023 “únicament si s’obté com a subproducte d’activitats mineres”.
El tractament és similar al que reben altres materials com l’argila o la xilita, aquesta última derivada també del lignit.
Les empreses mineres intenten donar amb la seua extracció un nou ús a les antigues mines de carbó, dins del procés de reconversió d’aquest sector impulsat per la creixent descarbonització del sistema elèctric, que durant dècades va ser el seu principal client per alimentar les centrals tèrmiques i de cicle combinat.
Eneripomo és una societat unipersonal amb un capital social de 3.000 euros que, des de principis d’abril de l’any passat, té com a soci únic i com a administradora Irene Palomeque.
L’anterior titular de les mines de lignit, Carbonífera del Ebro, amb seu a Mequinensa, està extingida des de finals del 2021, quan el jutjat mercantil número 1 de Saragossa va donar per finalitzada la fase de liquidació derivada del concurs de creditors que havia començat a tramitar el 2014.
La situació d’insolvència va ser declarada davant del jutjat per la mateixa empresa, que una dècada abans arribava a facturar més de 320 milions d’euros a l’any i ocupava més de 300 treballadors.
Les claus
La composició. Té una elevada proporció d’àcids húmics, procedents de la descomposició d’aquests materials en humus, i d’àcids fúlvics, més suaus.
Els efectes. Millora la capacitat de retenció d’aigua del terra i potencia els seus nutrients, la qual cosa facilita el creixement dels vegetals.
La localització. Es troba a les capes immediatament contigües a les que ocupava el lignit a les explotacions mineres.
