AIGUA
La CHE garanteix la seguretat de la presa de Rialb i fa sondatges per buscar la filtració
La pressió de l’aigua amb el pantà gairebé ple uns mesos i la fatiga del terreny per la successió de sequeres i pluges intenses es perfilen com les causes. Habiliten una partida de 500.000 € per reparar l’embassament

La CHE havia obert a mig matí d’ahir set sondatges per intentar localitzar la filtració d’aigua detectada fa deu dies a la presa de Rialb. - JORDI ECHEVARRIA
“La presa (de Rialb) no corre cap risc” i les probabilitats que es col·lapsi com a conseqüència de la filtració detectada fa deu dies són “zero”, va assegurar ahir el director tècnic de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), Ramón Lúquez, que va visitar les obres d’emergència per aturar la fuga acompanyat pel subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín.
“És una filtració moderada”, va dir, mentre llançava un missatge de calma a les poblacions d’aigües avall. “Han d’estar tranquils. El coneixement que tenim de la presa és elevat i estem escometent les actuacions necessàries”, va dir.
La filtració, que aflora en una cuneta situada a la zona esquerra (en el sentit del corrent) de la presa, va ser detectada fa deu dies, el dimecres 16 d’abril, i els treballs per reparar-la van començar el dimarts 22. Aquests, finançats com a obra d’emergència amb una partida de gairebé mig milió d’euros habilitada per la CHE, se centren a localitzar la filtració, que els tècnics situen sota l’estrep (la zona de la presa que es recolza a la part superior de la vall) esquerre.
La CHE havia obert ahir set sondatges de 20 a 30 metres de profunditat, i amb dos de distància entre aquests, a la recerca de la filtració, encara que sense èxit. Preveu seguir perforant fins al final de l’estrep, i després en punts intermedis entre els ja executats si és necessari, per localitzar la fuga d’aigua.
El pla consisteix, una vegada localitzada, a generar un tap provisional injectant resina expansiva (la humitat en triplica la mida) i, després, consolidar aquest tancament amb material estructural com el morter de ciment per encegar la galeria. No hi ha termini, encara que la CHE preveu arribar-hi en “uns dies” i completar l’actuació en “unes setmanes”, va anotar Lúquez.
“Estem investigant per localitzar el punt en el qual s’ha produït aquesta filtració”, va explicar el director tècnic de la CHE, que va apuntar que “aparentment” estaria en un “punt de contacte” entre l’estructura de formigó i el terreny que la suporta.
Els responsables de la CHE fan anar dos hipòtesis principals sobre la causa de la fuga. Una, relacionada amb el seu nivell al portar tot l’any per sobre dels 340 hm3 i amb menys de cinc metres de resguard, i amb només un des del 21 de març. “Com més càrrega i més pressió, més fàcil és que l’aigua busqui una sortida”, va assenyalar Lúquez. La segona té a veure amb la successió d’etapes de sequera i de pluja intensa de l’últim any: “El terreny, sempre que se sotmet a canvis bruscos d’humitat i de pressió, hi pot contribuir –va afegir–. No hem detectat al 100% que vingui del terreny, però és el més probable.”
El raig, que aflora en una cuneta construïda per detectar filtracions, s’ha reduït de 420 a 350 litres per minut en tres dies al reduir la pressió retenint aigua a Oliana (2 hm3 en tres dies) i deixant-la anar a Rialb (un de diari).
D’altra banda, Lúquez va desvincular aquesta filtració d’algunes esquerdes detectades durant la construcció de la presa i reparades l’any 2008.
A l’espera d’una ‘fumata’ groga a la cuneta
A Rialb s’espera, com a Roma, una fumata: però no de fum sinó d’aigua, i tampoc de color blanc sinó groc, similar al poliuretà. L’aparició de traces d’aquest color a la cuneta per la qual desguassa la filtració serà el senyal de confirmació de la troballa de la filtració, ja que suposaria que la injecció de resina expansiva ha anat a parar al curs d’aigua que travessa la presa.
L’empresa contractada per a la reparació està obrint sondatges en els quals introdueix tubs de maniguet, un artefacte que permet injectar fluids a diferents altures i que és possible rentar sense extreure’l per tornar a utilitzar-lo l’endemà. Fins ara, les injeccions han estat de morter, ja que cap de les obertures de sondeig no ha tornat el raig d’aire que indica l’existència d’una cavitat. Després del buf, el primer pas és la injecció de la resina, l’arribada de les primeres traces de la qual, de color groc, a la cuneta haurien de confirmar la troballa.