El Canalet, banc de proves per regar 6.000 ha de ZEPA del Segarra-Garrigues

La comunitat de regants de l’Alt Urgell, coneguda també com el Canalet de Tàrrega, s’haurà de convertir en el banc de proves per incorporar al reg més de 6.000 hectàrees de zones d’especial protecció d’aus (ZEPA) excloses del Segarra-Garrigues. La Generalitat preveu estendre a aquestes àrees el protocol de reg que prepara aquest regadiu històric.

La comunitat de regants de l’Alt Urgell, coneguda també com el Canalet de Tàrrega, s’haurà de convertir en el banc de proves per incorporar al reg del Segarra-Garrigues més de 6.000 hectàrees declarades zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) fins ara excloses. El director general de Regadius i Espais Agraris de la Generalitat, Xavier Gispert, ho va avançar el passat 11 d’abril a Tremp, on va participar en la trobada de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (Acatcor).

La comunitat del Canalet, creada fa 60 anys i incorporada recentment al Segarra-Garrigues, té un total de 1.863 hectàrees donades d’alta per regar en municipis de l’Urgell com Tàrrega, Vilagrassa i Verdú. D’aquesta extensió, unes 800 hectàrees són declarades ZEPA. Al tractar-se d’un regadiu històric anterior a aquesta figura de protecció, la comunitat va poder mantenir el reg allà on ja n’hi havia. El canvi va arribar amb la modernització, que la comunitat va portar a terme temps enrere i que obliga ara a establir un protocol de reg compatible amb la conservació de la fauna.

Aquest protocol està en tràmit i s’aplicarà a finques amb el reg modernitzat. Inclou directores sobre com regar en ZEPA i exigències per a noves explotacions com una separació entre arbres més gran de la que és habitual. Tot això, sense ampliar la superfície de regadiu. El febrer passat, la Generalitat va concloure que el projecte no s’havia de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental al considerar que no tindria efectes significatius sobre el medi ambient.

Gispert va explicar que, una vegada el protocol s’apliqui al Canalet i es constati que no té impactes adversos, es podrà estendre a altres zones ara excloses. Aquesta pràctica haurà de substituir a les proves pilot previstes des de fa anys per demostrar la viabilitat del regadiu en ZEPA del Segarra-Garrigues i que no s’han fet. La Generalitat crearà una oficina tècnica a Tàrrega que vetllarà pel compliment del protocol i estudiarà si el reg perjudica les aus. Unes 3.000 hectàrees més de ZEPA en l’àmbit del Segarra-Garrigues continuaran excloses del regadiu.

“Buscarem les millors solucions perquè aquesta superfície pugui regar”

“Buscarem les millors solucions perquè aquestes més de 6.000 hectàrees puguin regar”, va afirmar el director general de Regadius i Espais Agraris, Xavier Gispert, en una conferència el passat dia 11 a Tremp, en la trobada de l’associació de comunitats de regants d’Acatcor. Va apuntar que les conselleries d’Agricultura i Territori “han començat a parlar” per aconseguir-ho i es va comprometre a impulsar aquesta iniciativa: “Em poso al capdavant per fer els esforços necessaris”, va dir. Aquesta comunitat històrica es va afegir al Segarra-Garrigues amb tot el reg modernitzat. Va ser una actuació impulsada i finançada pels regants amb una inversió de més de 5 milions, que posteriorment va rebre un 50% d’ajuda de la Generalitat. En un primer moment les obres van ser objecte de polèmica amb l’administració, que va arribar a imposar sancions a la comunitat de regants. Anys després, es preveu que es pugui convertir en el model per fer compatible el reg amb ZEPA al Segarra-Garrigues.

Per la seua part, Justo Minguella, vicepresident del Canalet, va valorar “positivament” poder ajudar a regar altres zones del Segarra-Garrigues. Va destacar que “l’únic objectiu del Canalet és que els agricultors de la zona puguin viure de la terra amb un regadiu de subsistència per a cultius mediterranis de tota la vida com ametllers, oliveres, vinyes o cereal”. També hi va incloure el pistatxo, que “si bé no és tradicional hi encaixa, sense perjudicar les aus, perquè sempre hem conviscut”. Minguella es va mostrar crític amb la gestió de les ZEPA, ja que “va deixar la meitat de la superfície regable del Canalet inservible i això ens va fer molt mal”. Va valorar que “no s’hauria d’haver aplicat mai una ZEPA a una comunitat de reg històrica declarada d’interès nacional”. Ho va qualificar d’“error colossal” i va demanar, una vegada més, a la Generalitat que rectifiqui.