Fiscalia investiga el dany ambiental dels canons contra el granís

La Fiscalia d’Osca ha fet un pas clau per posar ordre entorn del funcionament dels canons antigranís, motiu de conflicte en nombroses zones rurals, i als tràmits necessaris per a la seua instal·lació, que sovint intenten ubicar en un buit legal els promotors.

Després d’haver rebut dos denúncies, la Fiscalia de Medi Ambient està tramitant unes diligències d’investigació preprocessal sobre la instal·lació del polèmic canó antigranís de l’empresa Serraseca a la partida fragatina de Vincamet, l’existència del qual va sortir a la llum el juliol de l’any passat, al conèixer-se que l’empresa n’havia demanat la legalització a l’ajuntament de Fraga.

Poc després, la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), l’organisme al qual la llei delega les autoritzacions per a les activitats susceptibles d’alterar el cicle de l’aigua, va confirmar que mai no l’havia autoritzat i va advertir que “correspon als ajuntaments” vigilar la legalitat urbanística i els nivells de soroll d’aquestes instal·lacions.

En els últims mesos s’han instal·lat almenys dos més a Saidí, i fonts el sector agrari apunten a l’existència d’alguns més a les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell, i també en la Llitera.

Els canons, fabricats a València i Múrcia, projecten les ones sonores d’explosions causades al cremar acetilè. Això, segons els prospectes, redueix el gruix del granís en àrees de vuitanta a cent hectàrees.

La CHE, que recorda que “qualsevol actuació que tingui com a finalitat evitar precipitacions en forma de granís o pedra requereix autorització” seua, considera innocus aquests canons.

Si quedés provada aquesta inutilitat, cosa que neguen amos i fabricants, quedarien “fora de les competències” i no tindria “motiu per denegar-ne” la instal·lació, expliquen fonts de la CHE. Això planteja uns paradoxals llimbs legals: es permeten els canons antigranís, però només si no afecten el granís.

No obstant, la mateixa CHE ha posat multes per utilitzar-los. El Tribunal Superior d’Aragó va dictaminar al confirmar en una que “cal autorització” i que els aparells “produeixen efectes sobre la fase atmosfèrica del cicle hidrològic”.

Un inusualment alt nivell d’aigua provoca el carrusel de calamarsades

“La combinació d’inestabilitat i el contingut d’aigua elevat han estat fonamentals” perquè s’hagi donat a Lleida el carrusel de set calamarsades en 25 dies (del 19 d’abril al 13 de maig), expliquen Tomeu Rigo i Carme Farré, tècnics de l’Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya. Això ha passat en un context de “configuració sinòptica” de l’atmosfera, és a dir, de sistemes d’alta pressió, que ha provocat un “superàvit” de precipitacions al sud d’Europa a l’abril i el maig, dos mesos ja per si mateix tempestuosos. “Trobem condicions molt inestables que han permès que es donés aquest gran nombre d’episodis” de granís, anoten. 

Acostuma a caure pedra 12 dies a l’abril i 14 al maig a Catalunya, si bé “el tret diferencial és una gran variabilitat anual”, assenyalen. Hi ha hagut una altra peculiaritat, que es va donar en la primera pedregada, la del dia 19: “Mai no s’havien observat al pla de Lleida pedres de tres centímetres durant el mes d’abril, des que es disposa de registres”, indiquen. I aquell dia van caure en diverses zones de la demarcació. Van arribar a 5 cm a la Terra Alta (Tarragona).