INICIATIVES
Les òlibes, un rapaç nocturn convertit en una aliada estratègica per als agricultors locals
Els caçadors de Torregrossa col·loquen caixes niu en cabanes i corrals per afavorir la cria d’aquestes aus i reduir els danys agrícoles. Per reforçar la presència d’aquesta au rapinyaire nocturna, un aliat natural en el control de rosegadors que afecten els cultius
Membres de l’entitat amb una de les caixes que instal·len en una antiga cabana. - S.C.S.R
La Societat de Caçadors Sant Roc de Torregrossa ha posat en marxa una iniciativa innovadora que combina la conservació ambiental amb la protecció agrícola: la instal·lació de sis caixes niu dissenyades específicament per afavorir la reproducció de l’òliba comuna (Tyto alba), un rapaç nocturn que s’ha convertit en una aliada estratègica per als agricultors locals.
Aquesta iniciativa respon a una problemàtica ben identificada al municipi: la proliferació de rosegadors –ratolins, talpons i rates– que causen danys a les collites. L’òliba comuna basa la seua alimentació gairebé exclusivament en aquests petits rosegadors, convertint-se d’aquesta manera en un depredador natural altament efectiu. S’estima que una òliba pot consumir entre dos i tres rosegadors diaris, la qual cosa representa un control biològic sense cap cost per als agricultors i sense la necessitat d’utilitzar pesticides químics.
Els caçadors de Torregrossa són conscients que la població d’òlibes ha experimentat un declivi considerable en els últims anys. Les causes són diverses: la transformació del sòl agrícola, la demolició de cabanes i corrals, que servien com a refugis naturals per a la reproducció, i també l’ús generalitzat de raticides.
Davant d’aquesta situació, han dissenyat i construït aquestes caixes niu per recrear artificialment els espais en els quals aquestes aus solien niar. Les caixes no són un projecte menor: representen una estratègia de control biològic integral que beneficia tant la biodiversitat local com l’economia agrària.
Així, al facilitar la nidificació d’òlibes, es promou una cadena natural de depredació que redueix les poblacions de plagues sense contaminar el sòl ni els cultius, una solució valorada en agricultura ecològica. Asseguren que és possible trobar solucions sostenibles en la conservació del patrimoni natural.
