La renda dels veïns de Lleida: la del barri de Ciutat Jardí, quatre vegades més alta que a la Mariola i el Barri Antic

Ciutat Jardí registra la renda més elevada de tots els barris de Lleida, amb unes llars que ingressen més de 7.100 euros mensuals de mitjana, segons les dades recollides en l’informe social 2025 de la Generalitat. Aquesta xifra consolida aquesta zona residencial del nord-oest de la ciutat com l’entorn amb la capacitat econòmica més alta, doblant pràcticament els ingressos mitjans de la capital lleidatana (de 3.237 euros mensuals) i multiplicant per 4 els dels veïns de la Mariola i el Barri Antic. A la part alta del rànquing també es troben Vila Montcada, Joc de la Bola o la zona d’Instituts-Sant Ignasi pròxima a l’avinguda Joana Raspall.

El barri de Ciutat Jardí, caracteritzat per habitatges unifamiliars i una densitat de població més reduïda, presenta un perfil socioeconòmic alt que es reflecteix tant en els ingressos com en el cost de la vida, que supera els 4.955 euros mensuals de mitjana en cada llar, segons l’informe de la Generalitat. Malgrat aquesta despesa elevada, les famílies de la zona mantenen un marge econòmic ampli entre ingressos i despeses. De mitjana, en aquest barri hi ha una despesa mitjana per llar de 563 euros mensuals en alimentació, 246 en articles de vestuari i calçat, 1.531 en despeses de la llar i subministrament, 615 en transport, 190 en mobiliari i decoració, 554 en restauració, 205 en assegurances i 173 euros en cura personal.

L’informe reflecteix un mapa urbà amb forts contrastos econòmics a la capital del Segrià. A l’altre extrem es troben els barris de la Mariola i el Centre Històric, amb rendes familiars netes de 1.657 euros i 1.990 euros mensuals, respectivament. Són les més baixes de la ciutat en una llista que també inclou l’extrem nord del Secà o la part vella de Balàfia (vegeu la taula). Pel que fa al cost de la vida, les famílies de la Mariola gasten de mitjana 417 euros mensuals en alimentació, 107 euros en articles de roba i calçat, 956 en despeses de la llar, 197 en transport, 82 en mobiliari i decoració, 177 en restauració, 105 en assegurances i 78 euros en cura personal. Una situació molt similar passa al Centre Històric.

En el conjunt de la demarcació, la renda mitjana mensual per llar és de 3.142 euros, lleugerament per sota de la xifra registrada a la capital. Aquesta dada reforça el paper de Lleida ciutat com un dels principals motors econòmics del territori. A nivell comarcal, l’Alt Urgell i les Garrigues presenten les rendes més baixes, amb 2.588 i 2.688 euros mensuals respectivament. Per contra, la Val d’Aran registra la més alta, de 3.301 euros al mes, seguida de la Segarra, amb 3.175 euros per llar.

Malgrat que a priori no sembla que existeixin grans diferències de renda entre comarques, hi ha municipis els veïns dels quals tenen més del doble que en d’altres. És el cas, per exemple, d’Ossó de Sió (Urgell), que amb una renda mitjana de 5.115 euros mensuals –la més alta de la demarcació– dobla àmpliament la dels veïns de Granyena de les Garrigues. En aquest municipi, la renda mitjana és de 2.219 euros, la més baixa de Lleida. A la part alta destaquen altres municipis com Salardú (4.107 euros) o Alpicat (4.513 euros), mentre que a l’altre extrem es troben Juncosa (2.426 euros) o Massalcoreig (2.589 euros).