“No li digueu més 'muralla china'”: el prec d'un poble de la Ribagorça Aragonesa

Demanem a tots els que veniu a veure aquest preciós paratge de la Ribagorça aragonesa que no utilitzeu més el nom de muralla china, digueu-li de la manera que des de sempre li hem dit: les roques de la vila o les dents de Finestres. I quan us preguntin per la muralla xinesa digueu-los que és a 13.000 quilòmetres, a la Xina, no a Finestres”, diu una de les dos cartes de la Patro, una anciana veïna del deshabitat poble riberenc de Canelles, que es poden llegir en un plafó de la localitat. 

El seu principal atractiu paisatgístic intenten canviar de nom no només els influencers i els webs de senderisme d’internet sinó també institucions com la diputació d’Osca i el Govern d’Aragó.

Les dents de Finestres són un monumental plec geològic de l’era cretàcica ubicat a l’extrem nord de l’embassament de Canelles, dos enormes parets rocoses paral·leles que custodien les restes d’un castell i una ermita i que s’han convertit, amb el congost de Mont-rebei i les passarel·les de Montfalcó, en un dels principals atractius de l’embassament, l’explotació turística del qual va en augment, malgrat que amb l’amenaça de la recent confirmació de la presència de musclo zebra. Tanmateix, algú va traçar un dia en la seua ment un paral·lelisme visual entre un fenomen natural i una construcció militar. I va arrelar en els imaginaris de la modernitat i en els seus vertiginosos cibercircuits.

“La Patro reflecteix el seu sentiment i el de tots els veïns de Finestres i de tot el municipi. Aquesta és l’opinió majoritària a la zona”, assenyala l’alcalde de Viacamp-Llitera, Jordi Piqué.

Coincideix amb Alfredo Degracia, descendent de Casa Portumeu i president de l’associació de propietaris que reuneix els últims pobladors i els seus descendents. “Li han posat aquest nom comercial, i als qui som d’allà ens molesta bastant”, assenyala.

Aquesta sensació conviu amb un temor. “Hi ha molta afluència perquè s’ha fet popular, i ens fa por que es massifiqui i es converteixi en un altre Mont-rebei. Fa dos setmanes hi havia més de cinc-centes persones, famílies en caravanes i un munt de cotxes. La gent entra per les cases perquè pensa que és un poble abandonat.”

“Tota la muntanya i totes les cases tenen amo. Això que la muntanya és de tots... no és així. A més, aquesta afluència ens genera problemes en diversos àmbits, com la brutícia del poble i la gestió del vedat”, afegeix Degracia. D’aquí a uns mesos deixarà la presidència per donar pas a un nou equip amb el qual volen reactivar l’associació.

“Desconeixem per què s’ha batejat” així el paratge, però “no volem que desaparegui un dels senyals de la nostra identitat, ja que és l’únic que ens queda”, exposa la Patro, avui gairebé centenària i resident en un geriàtric, i que recorda com “a mitjans (sic) dels anys cinquanta del segle passat vam haver d’abandonar el poble a causa que la construcció de l’embassament de Canelles va inundar les terres més fèrtils i va tancar les comunicacions que a través del riu (Noguera Ribagorçana) teníem amb els pobles veïns. “Vam haver de deixar-ho tot i anar-nos-en”, afegeix.

“Si us plau, divulgueu el nom genèric d’aquesta formació, no deixeu que continuïn dient-li muralla china”, conclou la Patro, que es refereix a les dents de Finestres com “una de les senyes d’identitat que des de temps immemorial” té el poble, “aquesta impressionant paret de pedra a la qual mai no hem anomenat així”.

Montsec Activa, una de les empreses que operen al pantà, ofereix excursions a la muralla de Finestres (“l’anomenem així”), i també al congost de Mont-rebei i per l’embassament en general, segons recull el projecte remès a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) per renovar els permisos dels seus dos catamarans, i que es troba en fase de consulta pública fins a començaments de juny.

“Tenim dos catamarans, i fem rutes des de l’embarcador de Corçà cap a Finestres i Mont-rebei des del 2015. Les combinem amb rutes a peu i amb bicicleta i amb l’ús de caiacs”, explica Paula Maestre.

Les perspectives de navegació són optimistes per a aquesta campanya, en la qual el transvasament de recursos de l’Éssera al Canal de Pinyana des de fa més de dos mesos ha permès la recuperació de les reserves a la Ribagorçana.

La làmina d’aigua supera els 120 metres de profunditat amb l’embassament ple en més de tres quartes parts, més de 520 hectòmetres cúbics emmagatzemats i 90 més en forma de neu pendents de fondre’s a la capçalera. “Aquest any ha començat bé”, diu Maestre.