ENERGIA
La Generalitat elimina requisits ambientals per aplanar la implantació de les renovables
Declara d’“interès públic superior” les plantes de generació, les de bateries i les línies d’evacuació. Apel·la a motius de salut pública per atenuar la protecció d’espècies animals, terres i aigua

Dos terços de la potència renovable que està previst instal·lar a Lleida es troba en servei o autoritzada.
El Consell Executiu va aprovar ahir un decret llei que preveu aplicar la figura de l’“interès públic superior”, que la UE va encunyar fa tot just dos anys, a “les instal·lacions de generació d’energia a partir de fonts renovables, les seues línies de connexió a la xarxa i les instal·lacions d’emmagatzemament”, cosa que implica una relaxació de les exigències ambientals a l’hora de valorar la viabilitat dels projectes.
L’objectiu d’aquesta mesura, segons indica la ressenya del Consell Executiu, consisteix a “accelerar l’enlairament” de les renovables i la Generalitat la justifica apel·lant a “la contribució que fan a la salut i la seguretat públiques” pel “paper que desenvolupen en la reducció d’emissions de gasos contaminants en el sistema energètic”.
L’“interès públic superior”, creat amb la directiva marc per accelerar les renovables, permet “restringir l’aplicació” d’unes altres tres normes comunitàries per a “determinades zones” o “determinats tipus de tecnologies” en funció de les seues prioritats en matèria d’energia i clima. La mesura afecta preceptes de les directives d’Hàbitats, Aigua i Conservació d’Aus Silvestres que fins ara obligaven a evitar danys a la Xarxa Natura 2000, deterioraments en la qualitat de les masses d’aigua i afeccions a espècies animals protegides.
No obstant, l’efecte de la reforma tindrà algunes limitacions de caràcter pràctic, atès que el gruix de l’energia solar i eòlica projectada a Lleida està en servei (432 MW, milers de kW) o té totes les autoritzacions (1.389) i una mica menys d un terç (607) segueix en tramitació.
El decret també regula els requisits urbanístics de les plantes de bateries de més de 500 kW de potència, de les quals n’hi ha de projectades 94 a tot Catalunya, per a emmagatzemar energia.
D’altra banda, i segons les dades de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), els embassaments de les juntes d’explotació de Lleida, la del Segre-Pallaresa i la de l’Éssera-Ribagorçana, emmagatzemen aigua per produir 1.650 GWh (gigawatts, milions de kW). Equival a la demanda de Lleida per al que queda de 2025 (2.475 GWh/any).
Tres oficines recolzen a Lleida les empreses en la transició energètica
Lleida compta des del febrer amb tres oficines tècniques per donar suport a les empreses en la transició energètica de forma gratuïta. La iniciativa ofereix al sector assessorament, auditories energètiques i projectes d’implantació d’energia renovable i de comunitats energètiques. El projecte, afavorit per l’Icaen, és liderat per la Cambra de Comerç, Agrupem i el Col·legi d’Enginyers Industrials, amb el suport de Coell, Garrigues Empresarial, Fecom i Cambra de Tàrrega. En la presentació de les oficines ahir, els seus representants van remarcar que poden beneficiar 5.000 empreses, de les quals més d’un 90% són pimes. Van apuntar a la necessitat d’evitar una nova apagada com la del 28 d’abril.