Calendari de 'falles' al Pirineu de Lleida: aquestes són les pròximes baixades

El Pirineu de Lleida encén les seues nits estivals amb el tradicional descens de falles, una ancestral manifestació cultural que va començar el cap de setmana passat a Durro i Sort i s’estendrà fins finals de juliol. Aquest espectacle de foc, reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, marca el calendari festiu de nombroses localitats pirinenques durant les properes setmanes, assolint la seua màxima esplendor en la nit de Sant Joan.

La temporada de falles va arrancar divendres passat a Durro, seguida per la celebració a Sort el dissabte previ a la festivitat de Sant Joan, respectant així la tradició. El calendari en continuarà aquest dimarts 17 de juny a la Pobla de Segur, per posteriorment assolir el seu punt àlgid durant la nit del 23 de juny, quan fins deu localitats, incloent Alàs, Alins, Boí i el Pont de Suert, celebraran simultàniament les seues baixades. La temporada acabarà el 26 de juliol a Llesp, després de gairebé dos mesos de celebracions que mantenen viva aquesta singular tradició pirinenca.

Les Hèstes deth Huec en la Val d’Aran, amb la Crema deth Taro a Arties i la Crema deth Haro en Les, representen una variant especial d’aquestes celebracions que tindran lloc durant l’emblemàtica nit de Sant Joan, afegint-se així a l’ampli ventall de manifestacions culturals vinculades al foc que caracteritzen el solstici d’estiu al Pirineu lleidatà.

Calendari complet de les falles del Pirineu lleidatà 2025

El programa de celebracions de les falles per a aquest estiu al Pirineu de Lleida es distribueix al llarg de diversos municipis i dates, permetent tant a locals com a visitants disfrutar d’aquesta espectacular tradició durant gairebé dos mesos. A continuació, es detalla el calendari complet:

- 17 de juny: La Pobla de Segur inicia les celebracions després de les primeres baixades a Durro i la capital del Pallars Sobirà.

- 21 de juny: Senet continua amb les celebracions, preparant el terreny per a la gran nit de Sant Joan.

- 23 de juny, Nit de Sant Joan: La data més important del calendari concentra fins deu celebracions simultànies a Alàs, Alins, Arties (amb l’Hèsta deth Taro), Boí, Casós, el Pont de Suert, Isil, Les (amb l’Hèsta deth Haro) i Vilaller. Aquesta nit marca el solstici d’estiu i representa el moment culminant de les tradicions ígnies a tot el Pirineu.

- 28 de juny: València d’Àneu i Llavorsí agafen el relleu per continuar amb les celebracions després de la intensa nit de Sant Joan.

- 5 de juliol: Alòs i Barruera mantenen viva la tradició en la primera setmana de juliol, quan l’estiu ja està plenament establert a les muntanyes pirinenques.

- 12 de juliol: Eril la Vall celebra la seua particular baixada de falles, a ple cor de l’estiu.

- 18 de juliol: Taüll, coneguda pel seu impressionant patrimoni romànic, suma l’espectacle de les fallis als seus atractius culturals.

- 25 i 26 de juliol: El Pla de l’Ermita i Llesp tanquen respectivament el cicle de les fallis d’aquest any, posant fi a gairebé dos mesos de celebracions ígnies al Pirineu lleidatà.

El significat cultural de les falles pirinenques

Les falles del Pirineu constitueixen una de les tradicions més antigues i arrelades de la cultura pirinenca, remuntant-se a temps preromans. Aquesta pràctica consisteix en el descens nocturn des de les muntanyes fins els pobles portant torxes enceses, tradicionalment elaborades amb escorça de bedoll o troncs de pi resinós, creant espectaculars rius de foc que serpentegen pels pendents muntanyosos.

Originalment vinculades a ritus de fertilitat i purificació associats al solstici d’estiu, les falles han evolucionat al llarg dels segles, però mantenen intacta la seua essència com a celebració comunitària. El 2015, la UNESCO va reconèixer el valor excepcional d’aquesta tradició en incloure les festes del foc del solstici d’estiu al Pirineu en la seua llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Cada localitat manté les seues pròpies particularitats en la celebració, des de l’elaboració de les torxes fins els recorreguts específics i els rituals associats. En alguns llocs com la Val d’Aran, la tradició adopta formes particulars com la Crema deth Taro a Arties o la Crema deth Haro en Les, evidenciant la rica diversitat cultural del territori pirinenc.

Com es preparen i desenvolupen les falles tradicionals?

La preparació de les falles comença setmanes abans de la celebració. Els fallaires (portadors de falles) seleccionen i preparen acuradament els materials per elaborar les seues torxes segons les tècniques tradicionals transmeses de generació en generació. Depenent de la zona, poden utilitzar-se troncs de pi resinós, escorces de bedoll o fins i tot arbustos específics que garanteixin una combustió adequada durant el descens.

El dia de la celebració, els participants ascendeixen fins un punt elevat de la muntanya on, al capvespre, encenen els seus falles. Comença llavors l’espectacular descens, formant serps de foc que il·luminen la nit pirinenca mentre avancen cap al poble. Una vegada a la localitat, els fallaires solen concentrar-se a la plaça principal on s’encén una foguera comunal amb les torxes, donant pas a celebracions que inclouen música, balls tradicionals i menjades populars.