SEGRE

30 morts per calor cada estiu a Lleida

Un estudi revela que cada etapa estival es registra a Lleida un ‘excés de mortalitat’ d’entre
17 i 51 morts atribuïbles a les altes temperatures || Els registres meteorològics revelen una clara tendència ascendent dels termòmetres en l’última dècada al pla i el Pirineu

El pantà de Rialb en plena sequera el 2022.

El pantà de Rialb en plena sequera el 2022.

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Les altes temperatures han provocat a Lleida un “excés de mortalitat” d’entre 17 i 51 morts en les temporades estivals de l’última dècada, segons indiquen els Informes MoMo, de monitoratge de la mortalitat, que elabora l’Institut de Salut Carles III. 

Aquest excés de mortalitat, que va tenir el seupic el 2022 i la seua vall el 2020, possiblement per la menor exposició dels més grans a la radiació solar com a conseqüència de les prevencions derivades de la pandèmia de la covid, deixa una mitjana de gairebé 29 morts per temporada estival i presenta una gràfica de dents de serra, encara que, alhora, revela una tendència a l’alça que sembla simultània que estan registrant les temperatures quan es calcula per quinquennis.

Així, la mitjana de 26,2 morts de més sobre els registres habituals del període 2015-2019 passa a situar-se en 30 en el lustre de 2020 a 2024. Les dades facilitades per Meteocat, el Servei Meteorològic de Catalunya, revelen com la temperatura mitjana anual a Raimat només ha baixat dels 14è una vegada en els últims quinze anys, el 2021 i només per una dècima, quan en els vint anteriors només l’havia assolit en sis ocasions. La màxima no ha baixat de 37,5º en set anys, des de 2019, quan en els trenta anteriors només havia superat aquesta cota set vegades. I també les mínimes es troben en els nivells més elevats del segle.

La situació no és gaire diferent al Pirineu. A La Seu d’Urgell, la temperatura mitjana anual porta tres anys per sobre dels 12,5º, el nivell més alt del segle; les màximes porten quatre anys passant de 38,5º, una cosa que únicament havia passat unes altres quatre ocasions des de 1997, i les mínimes porten tres anys sense arribar a -8º, una barrera que se superava la meitat dels anys (un de cada tres baixava de -10º).

En qualsevol cas, només els resultats de 2020 situen l’excés de morts atribuïbles a les altes temperatures en a Lleida per sota de la vintena, i únicament uns altres quatre es troben entre aquesta xifra i els 25. La meitat dels anys de l’última dècada s’ha superat aquesta última xifra, que va arribar a veure’s duplicada el 2022.

Aquest augment de la mortalitat com a conseqüència de la intensitat més elevada de la calor ambiental resulta ser, potser, l’impacte més potent dels que el canvi climàtic ja està generant a la demarcació de Lleida on les afeccions al sistema productiu i a les infraestructures, i amb elles al funcionament de les administracions per fer-los front, ja estan fora de dubte. Els informes MoMo no ofereixen un registre de defuncions sinó “una estimació diària de l’excés de mortalitat atribuïble a la calor utilitzant sèries històriques de mortalitat i temperatures mitjançant tècniques estadístiques”, assenyala l’institut, que creua les dades demogràfiques de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), els del ministeri de Justícia i els de l’Aemet, i que realitza els càlculs dels últims deu anys (excloent el 2020).

Les morts per excés de temperatura no solen produir-se de manera aguda o traumàtica, sinó per l’agreujament d’altres patologies que ja patien els afectats. Els informes aporten una dada rellevant en aquest sentit: quatre de cada cinc dels 150 morts per excés de calor en l’últim lustre a Lleida (119, un 79,3%) tenien més de 65 anys; i dos terços del total (101), que al seu torn són el 85% dels anteriors) havien complert els 85. L’elevada mortaldat vinculada a les altes temperatures que es registra a Lleida i la intensitat de la seua incidència en els grups de població de més edat podria estar relacionada amb l’alta prevalença que les patologies més susceptibles de veure’s agreujades pel primer d’aquests factors, com són les cardiovasculars, les respiratòries. les metabòliques, les renals i les dermatològiques.

Les últimes dades disponibles en l’INE, corresponents a l’exercici de 2023, situen per sobre de 120.000 (gairebé 2.300 de setmanals) els ingressos hospitalaris causats per aquest tipus de malalties, que suposen més del 40% del total si s’exclouen les de causa traumàtica, com les lesions físiques, i les malalties mentals. Un terç d’elles, alguna cosa més de 40.000, són de tipus respiratori.

Els informes MoMo de l’Institut de Salut Carles III també registren una mitjana de 34 morts extra a l’any provocats per l’excés de fred.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking