MUNICIPIS
Més de la meitat dels ajuntaments de Lleida estan nets de deute amb els bancs
Només 19 consistoris, la majoria capitals de comarca, tenen crèdits pendents de tornar per més d’un milió. Els 112 endeutats acumulen préstecs per 164 milions i al sanejar-ne 126 en quinze anys
El de Tàrrega, capital al marge, és l’ajuntament lleidatà que més ha reduït l’endeutament.
Més de la meitat dels ajuntaments de Lleida, 119 de 231, no tenen cap deute viu amb els bancs, segons les dades tancades a 31 de desembre de l’any passat que acaba de fer públiques el ministeri d’Hisenda. Aquestes reflecteixen una progressiva reducció de la dependència que aquestes institucions mantenen amb la banca per mantenir les seues operatives: en quinze anys, entre els començaments del carrusel de crisi immobiliària, financera i de deute el 2009 i l’actual etapa de rècords consecutius d’activitat econòmica i ocupació, el nombre de consistoris lleidatans sense endeutament s’ha duplicat (eren 58) i el seu volum de crèdits i préstecs s’ha reduït gairebé a la meitat (-43,6%) al caure de 290,5 milions a 163,9.
Aquesta evolució millora de manera manifesta si s’exclou de l’equació la capital, ja que en aquest cas el volum de l’endeutament passa de 257,11 a 66,52 i la seua disminució es queda a unes dècimes del 75%.
La reducció del deute afecta de manera directa la que porta associada amb els interessos, els saldos vius dels quals suporten en l’actualitat, segons les estimacions del Banc d’Espanya sobre els saldos vius en el conjunt de l’Estat, un gravamen mitjà del 3,68% anual.
D’acord amb aquest índex, i encara que cada producte financer té les seues condicions específiques, la rebaixa del principal de l’endeutament municipal en 136,6 milions d’euros ha retallat la factura dels interessos, o el negoci de la banca, en una mica més de cinc milions d’euros. Malgrat això, encara continua sent elevada ja que supera els sis milions.
Bona part d’aquest endeutament té com a causa el sistema de finançament municipal, en el qual les administracions dels esglaons superiors, Diputació, Generalitat i Estat, desemborsen la majoria dels ajuts i de les subvencions quan reben les certificacions en lloc d’avançar els fons.
Aquest format, que es justifica en la necessitat de fiscalitzar el maneig dels diners públics, obliga a la pràctica els ajuntaments a finançar el seu funcionament amb crèdits i préstecs dels bancs, i a suportar les factures d’interessos que a la pràctica encareixen bona part de les seues actuacions.
El gruix de l’endeutament (i també la rebaixa) es concentra a les capitals de comarca, amb excepcions com el cas de Vielha. Dels 112 municipis amb deute privat viu, 30 no arriben als 100.000 euros i 25 no arriben als 200.000.
