Un subinspector de Bombers, sobre els incendis de sisena generació: "Són excepcionals, però aniran a més"

El subinspector del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (Graf) dels Bombers de la Generalitat, Jordi Castellví, preveu que els incendis de sisena generació, vinculats al canvi climàtic i caracteritzats per la seua velocitat de propagació extrema, de moment "són excepcionals, però aniran a més" en un futur a Catalunya.

Ho explica en una entrevista a Europa Press, on ha detallat que aquest tipus d’incendis –com el que els bombers ja han controlat a Torrefeta i Florejacs, a Lleida, aquest dimecres– deixen de funcionar a nivell de superfície com ho fan habitualment, i es connecten a nivell atmosfèric, assolint un nivell d’impacte "més alt" per les altes temperatures, així com l’augment de vegetació a Catalunya. Aquest tipus d’incendis pot generar pirocúmuls, un núvol que es produeix pel fum i l’alta temperatura del foc i que a Lleida ha assolit els 14 quilòmetres d’altura, i són capaços de "succionar" l’incendi i generar intensitats al front de xoc i velocitats de propagació més ràpides.

Formació d’aquests incendis

Perquè es pugui donar aquest tipus de fenòmens, Castellví explica que l’atmosfera ha de tenir una certa inestabilitat, perquè així l’incendi pugi fins les capes més altes i es pugui connectar amb la capa superficial, on l’incendi es comença a moure amb les condicions que hi ha a nivell atmosfèric. És llavors quan, a diferència d’incendis habituals on el vent pot ser de 30 o 40 km/h, en cas d’inestabilitat pot ascendir a 90, 100 o 110, i les condicions són diferents de les que es poden trobar quan és un incendi de superfície.

Actuació dels bombers

Quant al tipus d’actuació que duen a terme els bombers, el subinspector del Graf explica que l’escenari de treball canvia, ja que s’aborda des d’una perspectiva més àmplia on a través de tractors, maquinària pesada, foc tècnic i altres maniobres s’intenta limitar que l’incendi es traslladi a altres zones. Per això, es treballa en el perímetre de l’incendi amb maniobres diferents d’un altre tipus d’incendis, intentant minimitzar el risc de la població i fent servir eixos de contenció a l’espera que les condicions meteorològiques millorin.

Resposta de la ciutadania

Davant d’un incendi de sisena generació, Castellví explica que des del cos el que es busca és que, dins del màxim polígon de potencial que pugui cremar, tota la població que es troba dins d’aquesta zona s’ha de confinar a casa seua, tancant portes i finestres i, sobretot, no agafar el vehicle per sortir del lloc, ja que amb el fum i les altes temperatura hi poden haver accidents o les persones poden quedar atrapades. "Demanem màxima atenció a la ciutadania i que compleixin l’ordre de confinament. Si no podem garantir la seguretat dels bombers, molt menys podem garantir la de la població", afegeix Castellví.

Xile, Portugal i Grècia

Fa anys que els Bombers de la Generalitat estudien aquest tipus d’incendis, traslladant-se a punts com Xile, Portugal i Grècia per estudiar com funcionen aquest tipus d’incendis, i va ser el 2021 amb els incendis de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) –que van cremar més de 1.600 hectàrees– quan van veure "característiques similars" a un de sisena generació. "Fins a 2021 era un fenomen molt poc probable, però ja sabíem que Catalunya té aquests ingredients", reconeix Castellví.

De cara al futur, Castellví destaca que per fer-los front no fan falta més recursos materials i humans, ja que Bombers de la Generalitat està dotat de les últimes inversions de millora, sinó que la solució passa per entrenar a les unitats per a una presa de decisions més àgil. A més, afegeix que l’estudi de l’estructura atmosfèrica per saber com funcionen, cap a on van i, sobretot, quan acaben, és un dels punts clau per anticipar la resposta davant d’aquests fenòmens.