«És la mateixa aigua que teníem fa vint anys»

Torà porta més de dos anys sense aigua potable. El maig del 2023 l’ajuntament va informar els veïns que no era apta per al consum per l’alt nivell de sulfats. L’alcaldessa, Isabel Torres, puntualitza que això no es deu a un deteriorament en la qualitat del subministrament, sinó que el departament de Salut va establir un criteri més estricte a l’hora d’avaluar-ho. “És la mateixa aigua que hem tingut tota la vida, però al canviar els barems de qualitat ara no es considera potable”, afirma.

El municipi se subministra amb aigua de pous, que sempre ha tingut una gran quantitat de calci i alts nivells de sulfat de calci, més conegut com a guix. “És un element natural present al subsol de Torà”, recorda l’edil. El límit de sulfats a l’aigua per a consum humà va passar fa dos anys de 1.000 mg/l a 750 mg/l. El subministrament de Torà estava llavors al voltant dels 786 m/l. Segons Salut, quan se supera aquest llindar, l’aigua es classifica com a no apta per al consum. La ingesta podria provocar efectes laxants, sobretot en nens i persones grans. Per aquesta raó, molts veïns beuen aigua embotellada i utilitzen la de l’aixeta per dutxar-se, rentar els estris de la cuina i altres activitats domèstiques sense risc per a la salut.

Per millorar el subministrament, el consistori va projectar inicialment proveir-se de la Mancomunitat del Solsonès, però es va descartar perquè era inviable.

Segons un estudi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) l’opció idònia era proveir-se de la Segarra, des de la planta potabilitzadora de Ratera. Per això es va decidir recuperar la portada d’aigua a la Vall del Llobregós, un projecte que es va iniciar l’any 2008 a causa de la sequera. El 2009 es va inaugurar un dipòsit a Guissona per a aquesta portada, però actualment tan sols subministra Guissona i Massoteres. Estava previst que donés servei també a Torà, Biosca i Sanaüja. El 2010 es van expropiar els terrenys per a la la conducció, amb un cost d’1,8 milions, però es va descartar al finalitzar el període d’emergència per sequera i llavors la Generalitat va traslladar el cost de les obres als ajuntaments beneficiats, a diferència de la resta de portades d’aigua de la Segarra. Per això, intentaran aconseguir el màxim suport de l’ACA per tirar-ho endavant. Els municipis de Biosca i Sanaüja, que tenien problemes similars per la mala qualitat de l’aigua dels seus pous, sí que reben una dotació d’aigua de la Mancomunitat del Solsonès.

Segons el president del consell comarcal de la Segarra, Ramon Augé, la portada d’aigua a la Vall del Llobregós és un “projecte prioritari” i així ho van comunicar a l’ACA en la reunió al març. Augé explica que estan pendents de revisar el projecte, actualitzar-lo i veure en quin estat es troben els expedients de les expropiacions. És una obra de gran envergadura que encara no té calendari previst.

Des de l’ajuntament de Torà reclamen “celeritat” per poder garantir l’aigua de boca als veïns com més aviat millor.

Salut no restringeix el consum per a tota la població

Segons les últimes estadístiques de l’aigua de Torà el juliol del 2024 els nivells de sulfats eren de 1.115 mg/l. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la majoria de persones experimenten un efecte laxant en concentracions de sulfats de 1.000-1.200 mg/l, però sense augment de diarrea, deshidratació o pèrdua de pes. Es recomana que la població més sensible, com nens, persones grans o que estiguin de passada, no begui d’aquesta aigua. Segons Salut, superar el valor dels 750 mg/l no implica restringir el consum d’aigua a la població general.