Vint cavalls ‘retirats’ passen els seus últims anys en un refugi pallarès
Un ramader organitza un ‘geriàtric’ equí a l’aire lliure a Montcortès. Els manté quan han deixat de ser considerats útils per competir i treballar

Pere Cases, amb dos dels cavalls retirats que cuida al seu refugi de Montcortès. - MARTA LLUVICH/ACN
Montcortès, al Pallars Sobirà, és un poble de només vint habitants on s’ubica Cavalls Wakan, que des de fa una trentena d’anys es dedica al retir i pupil·latge de cavalls. El seu responsable, Pere Cases, explica que a Catalunya hi ha altres empreses de retir, però que el seu punt fort és un entorn al costat del llac de Montcortès i envoltat de prats de pastures, on viuen en plena llibertat les 24 hores del dia.
Actualment compta amb una vintena de cavalls retirats de diferents punts del país i d’altres estats. N’hi ha procedents de la República Txeca i n’hi ha hagut d’una illa del mar del Nord. La majoria són de particulars, malgrat que també n’hi ha de retirats de la competició.
“Un pupil·latge, retir o jubilació de cavalls no és només tenir el cavall net i alimentat, sinó que implica molt més”, explica Cases, que afegeix que aquest “molt més” és del que s’encarreguen els responsables de Cavalls Wakan; “i tan natural com sigui possible”.
Cases va anotar que el refugi per als animals sempre és lliure i natural, amb arbres, boscos o turons. És important que el ramat de cavalls disposi d’un espai ampli amb menjar, aigua i refugi.
Els propietaris retiren els cavalls perquè ja no els resulten útils per a les funcions per a les quals els utilitzaven, ja sigui per una edat avançada o per haver patit lesions de certa gravetat.
En aquests casos ja no poden participar en competicions ni ser muntats, per la qual cosa opten per traslladar-los a un lloc de retir, va assenyalar.
La relació entre el propietari del cavall i aquest no acaba quan l’animal és traslladat al refugi, va explicar, sinó que constantment se li envien fotografies o vídeos perquè pugui veure com està.
El propietari també pot anar a Montcortès quan vulgui. La de la República Txeca els visita dos vegades a l’any.