Un miler d’hectàrees de regadiu a Lleida perillen per projectes de plantes solars

Un miler d’hectàrees de superfície agrària majoritàriament conreades competeixen amb les plaques solars a través de nombrosos projectes que són sobre la taula en diferents moments de tramitació. Només comptant finques de regadiu amenaçades per les plantes solars fotovoltaiques, les xifres aportades per diverses comunitats de regants sumen aquest miler d’hectàrees, a les quals s’han d’afegir les prop de 600 que fa uns mesos que ja estan en obres a Alcarràs, a través de vuit projectes de Solaria i Ignis, i que afecten en part zona regable del Canal d’Aragó i Catalunya.

Al perímetre del canal Segarra-Garrigues, fonts de l’empresa adjudicatària del regadiu calculen que unes 720 hectàrees de cultius estan afectades per projectes de plantes solars. A la zona d’influència del Segrià Sud, “s’estan arrancant arbres per instal·lar unes 55 hectàrees de plaques solars” que serien àrea d’ampliació del regadiu, assenyala Joan Sabaté, president dels regants.

Així, es tracta del projecte de planta solar fotovoltaica Aulivier, entre els municipis de Llardecans i la Granadella, impulsat fa anys i que els regants veuen com una amenaça. “És un problema per a la incorporació dels joves al camp. Molts agricultors estan firmant així que estan interessats a instal·lar plaques a les seues finques” i això no deixa espai al relleu, afirma Sabaté.

Al projecte d’Aulivier en cal afegir un més de Solaria a la Portella, en zona del canal de Pinyana, d’unes 100 hectàrees de superfície. A l’Aragó i Catalunya, el president, José Luis Pérez, afirma que falta informació sobre la superfície afectada, però “tenim 105.000 hectàrees regables i l’impacte de 1.000 o el 2.000 seria mínim”.

D’altra banda, més enllà del debat sobre la competència, la pressió dels projectes de renovables planteja una altra qüestió en el cas de les finques regables: l’administració, tant estatal com autonòmica, ha invertit milions d’euros en cada un dels projectes de regadiu i alguns experts posen en dubte que sigui lícit que part d’aquesta superfície se situï al marge de l’objectiu agrari.

Els regants veten les baixes de les renovables com a usuàries

Les comunitats de regants s’inclinen per rebutjar les peticions de baixa d’empreses d’energies renovables del regadiu. La majoria d’usuaris paguen una quota fixa a la comunitat i una altra variable segons el consum d’aigua. Les renovables que assumeixen la superfície abans dedicada als cultius deixen de consumir aigua per a reg però en la majoria dels casos han de seguir com a partícips de la comunitat de regants.

Així ho avala a més el Tribunal Suprem. En una sentència dictada fa 25 anys, l’Alt Tribunal estableix que perquè un usuari es doni de baixa és “indispensable que acrediti que no pot regar les parcel·les o restaurar el reg li exigeix inversions i despeses extraordinàries que facin l’explotació antieconòmica”.La idoneïtat de les finques per a la implantació de renovables en sòl rústic amb la mínima afectació al camp serà una de les qüestions que haurà d’abordar el Pla Territorial d’Energies Renovables (Plater), que ultima la Generalitat.D’altra banda, l’associació de comunitats de regants de Catalunya, Acatcor, es va sumar a un manifest en contra del decret llei 12/2025 de la Generalitat, que estableix mesures per desencallar el desplegament de les instal·lacions renovables. Així, aquesta nova llei elimina alguns requisits ambientals per impulsar l’economia verda i, segons els regants, “posa en risc el sòl agrari i el model alimentari del país”.Segons dades de la Generalitat, a les comarques del pla de Lleida s’ha posat en servei des de l’any 2019 energia fotovoltaica equivalent a 28 megawatts (MW) de potència i estan en tràmit 397 MW més, mentre que uns altres 980 MW estan autoritzats.A més, val a dir que l’any 2024, les energies renovables van cobrir el 21,6 per cent de la demanda elèctrica de Catalunya.