Complements salarials, dietes i ajuts: més de 240 sanitaris reben incentius per quedar-se al Pirineu

La Generalitat atorga des de fa quatre anys complements salarials i altres incentius a més de 240 metges i infermeres per afavorir que es quedin als hospitals de Tremp i la Seu d’Urgell. Aquestes mesures s’apliquen des de 2021 per posar fi a les dificultats per cobrir baixes i la ‘fuga’ de personal sanitari a centres d’àrees urbanes.

Més de 240 metges i infermers als hospitals de la Seu i Tremp reben complements salarials per valor de 600.000 euros anuals de la Generalitat, que destina una quantitat similar a formació, dietes i ajuts en qüestions com a habitatge. 

Són mesures que el Govern aplica des de l’any 2021 per provar d’estabilitzar la plantilla d’aquests centres mèdics del Pirineu, on les dificultats per cobrir baixes i la marxa de professionals per exercir en àrees urbanes han estat durant anys problemes habituals. La consellera de Salut, Olga Pané, valora positivament l’efecte d’aquestes accions en resposta a una pregunta parlamentària del diputat per Lleida de Junts Jordi Fàbrega.

Pané va afirmar que aquestes mesures “han contribuït de forma significativa a captar i fidelitzar talent en un territori amb especials dificultats per a la cobertura de determinades places”. El complement salarial és de 300 euros al mes per a personal mèdic i de 150 per al d’infermeria i altres professionals com fisioterapeutes i podòlegs, entre altres. 

El perceben 132 persones a l’hospital del Pallars i 111 al Sant Hospital de la Seu, cadascun en funció de la seua categoria professional i jornada laboral. En total sumen 600.000 euros, als quals s’afegeix una partida d’uns 450.000 per “garantir la cobertura de l’atenció urgent i la formació dels professionals implicats”. 

Uns altres 84.000 euros es destinen a formació especialitzada als professionals “adaptada a les necessitats de cada centre”, la qual cosa inclou màsters, formació continuada i dietes per desplaçaments. Així mateix, 44.000 euros es destinen a facilitar que els professionals arribats al Pirineu disposin d’un habitatge.

La consellera apunta en la seua resposta parlamentària que, des de la posada en marxa d’aquestes mesures fa quatre anys, un total de 14 professionals sanitaris han marxat de l’hospital del Pallars. “En paral·lel, 18 professionals han passat d’interins a fixos”, puntualitza. En el cas de la Seu d’Urgell, se n’han anat 18 des de l’any 2021, “incloent trasllats interns com el de tres llevadores a Pediatria dels Pirineus”.

Així mateix, apunta que aquestes actuacions de fidelització “formen part d’un conjunt més ampli” que inclou complements per a centres aïllats, la creació d’una xarxa de cooperació sanitària, convenis amb l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i col·laboració amb els ajuntaments per facilitar allotjament a estudiants i professionals en formació.

Als hospitals de Tremp i la Seu d’Urgell, s’afegeix al Pirineu de Lleida el de Vielha, sota la gestió del Conselh Generau d’Aran.

Al marge de la resposta parlamentària de la consellera, una altra iniciativa en marxa per a afavorir la presència de personal sanitari al Pirineu és el grau d’Infermeria que la Universitat de Lleida (UdL) estrenarà al setembre amb les primeres vint places.

La UdL estrena al setembre a Tremp el grau d’Infermeria

La Universitat de Lleida (UdL) estrena al setembre el primer Grau d’Infermeria al Pirineu amb vint places de primer curs i una formació adaptada a les necessitats i singularitats de la muntanya. S’impartirà en horari de tarda, primer a la unitat docent provisional de l’Institut de Tremp i posteriorment a l’Hospital Comarcal del Pallars, i inclourà pràctiques en hospitals, centres d’atenció primària de les comarques pirinenques i entorns d’emergència com estacions d’esquí i equips del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). D’aquesta manera, s’espera contribuir a atreure i retenir personal sanitari al Pirineu.

Equipaments mèdics i altres serveis bàsics, a trenta minuts

El futur Estatut del Municipi Rural, que s’haurà de debatre al Parlament de Catalunya a partir del proper dia 16 de juliol, recalca que els serveis públics bàsics, i en especial els sanitaris i educatius, han d’ubicar-se en llocs que “facilitin les condicions d’igualtat d’accés” per als habitants de municipis rurals respecte als d’àrees urbanes. Estableix que la Generalitat “haurà de garantir que el temps d’accés, amb desplaçament per carretera, a un servei bàsic des de qualsevol municipi rural no superi els trenta minuts”. Si això no fos possible, haurà “de motivar-se de manera específica la impossibilitat i el temps alternatiu superior”.