Alerten que 42 pobles del Pirineu de Lleida es troben en risc d’exposició a un gas relacionat amb els tumors pulmonars

El CSN (Consell de Seguretat Nuclear) ha advertit aquesta setmana del risc d’exposició en 42 municipis de Lleida al gas radó, un fluid que s’origina a partir de la descomposició de l’urani, que se sol trobar als materials de construcció, i al qual les autoritats sanitàries assenyalen com un dels principals causants de tumors pulmonars.

El llistat de municipis afectats n’inclou 42 en l’anomenada Zona 2, que és la d’actuació prioritària i que es concentra en cinc comarques del Pirineu: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Aran, Pallars Sobirà i Cerdanya. N’hi ha 71 a la Zona 1, en la qual la intervenció passa a ser optativa, i cap a la Zona 3, en què no hi ha dubtes sobre l’existència del risc.

La inclusió a la Zona 2 comporta l’obligació d’incloure el mesurament del radó en les avaluacions de llocs de treball i en els plans de prevenció de riscos laborals, així com la de revisar la presència del gas als habitatges actuals, i d’aplicar mesures per atenuar-la si assoleix o supera els límits establerts, i, finalment, la de complir les normes que estableix el codi tècnic d’edificació per evitar-la en les noves construccions.

Consulta el mapa dels municipis afectats

L’elaboració del llistat de municipis en funció del possible grau d’exposició dels seus edificis era una de les tasques que el CSN tenia pendent des de l’entrada en vigor del reial decret 1029/2022, pel qual es va aprovar el reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants. La norma, que es deriva d’una altra europea, deixa clar el procediment en l’àmbit laboral, però no el concreta en el residencial.

S’hi establien els de 300 Bq (becquerel)/m3 com a “nivell de referència” per a “l’exposició al radó en recintes tancats”, és a dir, com la densitat de la presència d’aquest gas en un habitacle a partir de la qual es considera que existeix risc per a la salut. Aquesta exposició es considera perillosa “en termes de la mitjana anual de concentració de radó en aire, tant per als habitatges o els edificis d’accés públic com per als llocs de treball”.

El bequerel és la unitat bàsica de mesura de l’activitat radioactiva, i un nivell com el de referència revela que en els materials que tanquen l’espai d’habitatge o la feina es desintegren més de 300 nuclis d’àtom per segon. Això indica el ritme de desintegració físic d’aquests components però no la intensitat de la radiació energètica que això pot generar, que depèn de la seua composició i de la càrrega d’energia que contenen.

El radó es propaga des del terra, l’aigua corrent o els materials de construcció. La seua presència és més freqüent als habitacles de les zones baixes dels edificis, malgrat que pot ascendir. També als soterranis, fet que situa com a espais d’atenció prioritària cellers i aparcaments.

“No té olor, color ni sabor, i es produeix per la desintegració radioactiva natural de l’urani en roques i terra” i “també es troba a l’aigua”, anota l’OMS sobre el gas, sobre el qual afegeix que “s’escapa fàcilment del terra a l’aire. En exteriors, es dilueix ràpidament en concentracions molt baixes i, en general, no representa un problema. Tanmateix, tendeix a concentrar-se en espais tancats, com mines subterrànies, habitatges i altres edificis”.

Llista dels municipis afectats en Zona 2

Alàs i Cerc, Alins, Alt Àneu, Arres, Arsèguel, Baix Pallars, Bausen, Bellver de Cerdanya, Canejan, Cava, El Pont de Bar, El Pont de Suert, Es Bòrdes, Estamariu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d'Àneu, La Seu d'Urgell, La Torre de Cabdella, La Vall de Boí, Les, Les Valls d'Aguilar, Les Valls de Valira, Lladorre, Llavorsí, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Montferrer i Castellbò, Naut Aran, Prullans, Rialp, Ribera d'Urgellet, Riu de Cerdanya, Sarroca de Bellera, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós, Vielha e Mijaran, Vilaller, Vilamòs.

La Zona 1

Les àrees de revisió optativa s’estenen pel Segrià, les Garrigues, la Noguera, l’Urgell i la Segarra, a més de completar pràcticament les anteriors.

L’OMS li atribueix entre el 3% i el 14% dels tumors de pulmó

“El radó és un gas radioactiu present en la naturalesa que es pot trobar en altes concentracions en ambients interiors, com llars i llocs de treball” i que se situa com “una de les principals causes de càncer de pulmó”, assenyala l’OMS (Organització Mundial de la Salut). 

Les estimacions d’aquest organisme internacional apunten que “causa entre el 3% i el 14% de tots els càncers de pulmó en un país, depenent del nivell mitjà nacional de radó i la prevalença del tabaquisme”. L’Enquesta de Morbiditat Hospitalària de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) ressenya per a Lleida un total de 3.392 estades hospitalàries en un any per a neoplàsies de pulmó, tràquea i bronquis, una prevalença que, amb la forquilla de l’OMS, oferiria per a Lleida una altra de 120 a 470 casos per exercici si cada un d’aquests ingressos es degués a un pacient diferent. 

Paral·lelament, l’Estadística de Defuncions a causa de Mort recull un total de 166 morts a l’any per aquest mateix tipus de patologia i uns altres set per tumors respiratoris i intratoràcics, la qual cosa situa el nombre d’òbits imputables entre els cinc i els vint-i-cinc.