Què són els hidrants: dispositius essencials per a la gestió de l’aigua en zones rurals

Els hidrants s’han convertit en elements fonamentals per a la gestió eficient de l’aigua en entorns rurals. Aquests dispositius, connectats directament a la xarxa de subministrament hídric, permeten extreure grans quantitats d’aigua de forma segura i controlada, sent utilitzats tant per al reg agrícola com per a l’extinció d’incendis. Recentment, els alcaldes afectats per l’incendi de Torrefeta han sol·licitat formalment la instal·lació d’aquests sistemes en masies i punts estratègics del territori, amb l’objectiu de disposar ràpidament d’aigua en cas d’emergència i facilitar les tasques agrícoles.

La petició sorgeix en un context on la prevenció d’incendis forestals resulta prioritària per a la protecció del patrimoni natural i les propietats rurals. Els hidrants, en proporcionar accés immediat a grans volums d’aigua, permetrien als bombers i als mateixos veïns actuar amb més rapidesa davant d’un foc incipient, augmentant significativament les probabilitats de control abans que es propagui. A més, aquests dispositius suposarien una millora considerable per a la gestió agrícola, facilitant el reg de camps i la recàrrega de dipòsits en un entorn on l’aprofitament de l’aigua resulta cada vegada més crucial.

Els experts en gestió territorial assenyalen que la distribució estratègica d’hidrants en zones rurals no només representa una mesura de seguretat, sinó també una inversió en sostenibilitat i desenvolupament rural. Amb el canvi climàtic intensificant els períodes de sequera a la península ibèrica, comptar amb infraestructures que optimitzin l’ús de l’aigua s’ha convertit en una necessitat imperant per a molts municipis espanyols.

Què és exactament un hidrant i com funciona?

Un hidrant és un dispositiu de connexió que permet l’accés controlat a la xarxa de subministrament d’aigua. El seu disseny està pensat per proporcionar cabals importants de forma ràpida i segura, sent capaç de subministrar entre 500 i 1.000 litres per minut, depenent de la pressió i característiques de la xarxa. Aquests sistemes estan compostos per una vàlvula de control, connectors estandarditzats per a mànegues i, en alguns casos, un sistema de drenatge per evitar congelacions en zones amb temperatures extremes.

A Espanya hi ha principalment dos tipus d’hidrants: els de columna, visibles sobre la superfície i fàcilment identificables pel seu característic color roig, i els d’arqueta, instal·lats sota terra amb una tapa d’accés a nivell del terra. Els primers són més comuns en àrees urbanes, mentre que els d’arqueta resulten més adequats per a entorns rurals on és important no obstaculitzar el pas de maquinària agrícola o vehicles.

La normativa espanyola, a través del Codi Tècnic de l’Edificació i altres regulacions específiques, estableix requisits mínims sobre la distribució i característiques d’aquests dispositius, encara que molts experts consideren que les zones rurals requereixen una regulació més específica que contempli les seues particularitats.

Beneficis dels hidrantes en l’entorn rural

La instal·lació d’hidrants en masies i punts estratègics del territori rural aporta nombrosos avantatges. En primer lloc, millora substancialment la capacitat de resposta davant d’incendis, reduint els temps d’actuació i permetent controlar el foc en les seues fases inicials. Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, el 2024 es van registrar més de 7.500 incendis forestals a Espanya, afectant més de 85.000 hectàrees, xifres que podrien reduir-se amb infraestructures adequades de prevenció.

En l’àmbit agrícola, aquests dispositius faciliten enormement les tasques de reg i manteniment de cultius, especialment en èpoques d’escassetat hídrica. La possibilitat d’accedir ràpidament a grans quantitats d’aigua permet als agricultors planificar millor els seus cultius i respondre amb agilitat davant de situacions d’estrès hídric.

Des d’una perspectiva comunitària, la presència d’hidrants fomenta la gestió col·lectiva i responsable del recurs hídric, creant una infraestructura compartida que beneficia tant particulars com el conjunt del territori. Aquesta dimensió comunitària resulta especialment rellevant en comarques on el despoblament rural fa encara més necessàries les infraestructures que facilitin la permanència i el desenvolupament d’activitats econòmiques viables.

Com es determina la ubicació òptima dels hidrants?

La ubicació d’aquests dispositius no és arbitrària, sinó que respon a un estudi detallat del territori que té en compte factors com la densitat de població, les característiques del terreny, la proximitat a masses forestals d’alt valor o risc, i l’existència d’infraestructures hidràuliques prèvies.

Els sistemes d’informació geogràfica (SIG) han revolucionat la planificació d’aquestes infraestructures, permetent creuar dades sobre topografia, vegetació, vies de comunicació i altres factors rellevants per determinar la ubicació òptima de cada hidrant. Aquesta planificació científica garanteix la màxima eficiència amb el mínim cost, optimitzant els recursos públics invertits.

L’experiència demostra que una distribució adequada pot reduir fins en un 70% el temps de resposta davant d’un incendi i millorar considerablement l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg, dos factors crítics en la gestió sostenible del territori rural espanyol.