Arpons per a truites, agulles de cosir i penjolls de cérvol

“Es tracta d’àrees de captació econòmica directa de diverses desenes de quilòmetres al voltant del jaciment i una xarxa d’intercanvis socioeconòmics que s’estendria per tota l’àrea pirinenca i la conca de l’Ebre”, assenyala un dels articles científics publicats sobre la Cova del Parco d’Alòs de Balaguer a la revista científica Geoarchaeology, amb la doctora Marta Sánchez entre els signants.

Aquest treball ressenya la troballa de fins a 60 focs de llar en els 40 m2 que han estat excavats (n’hi ha quaranta més encara per excavar), una cosa que apunta a ocupacions freqüents i que es van prolongar durant vora cinc mil·lennis. De fet, la datació de les restes del foc es concentra en un període que va entre fa 11.000 i 16.400 anys, més un altre d’esporàdic de poc més de 6.000.

Els pobladors de la primera etapa, que no serien els primers lleidatans ja que a la Cova Gran de Santa Linya hi ha indicis de presència humana de més de 40.000 anys, utilitzaven la Cova del Parco com a punt d’estada durant una part de l’any, més estable com més enrere, i entre els seus desplaçaments. “No estaven aquí tot l’any, tenien diverses parades”, apunta Sánchez.

Allà desenvolupaven “activitats productives, socials i culturals”. Les troballes al jaciment revelen una gran complexitat” i també una elevada “varietat d’activitats” vista la “diversitat tipològica i funcional de les eines lítiques i la indústria en teixits animals durs, que mostren la fabricació i reparació d’eines lítiques i òssies, així com el treball de pells en les diverses fases de la cadena operativa”, assenyala l’estudi.

Aquestes restes donen pistes sobre el seu dia a dia: les atzagaies (dards) de banya de cérvol apunten a la seua presència en la dieta, com les espines i els trossos d’arpó assenyalen la de la truita, les rudimentàries agulles de cosir indiquen el treball de les pells, i els grans de vidre de closques i els penjolls elaborats amb les falses canines de cèrvids afloren usos culturals i decoratius. “Això parla de simbologia. Eren Homo sapiens, i és possible”, anota Sánchez.