Mont-rebei augmenta un 30% els visitants i consolida un model turístic sostenible
Més de trenta itineraris verticals transformen el paisatge d’aventura lleidatà. El flux de visitants al congost de Mont-rebei s’estabilitza després de la pandèmia

Turistas bañándose en el desfiladero de Mont-rebei en los dientes de Finestres, en la cola del pantano de Canelles.
El turisme actiu i de naturalesa està vivint un moment clau a la demarcació de Lleida, on el creixement imparable de les vies ferrades i les visites al congost de Mont-rebei entre Catalunya i Aragó ajuden ha dinamitzar el territori. Ambdós representen un exemple de com el turisme d’aventura pot conviure amb la conservació de l’entorn i generar noves oportunitats econòmiques.
Lleida s’ha convertit en un referent estatal per als aficionats a les vies ferrades, amb més d’una trentena d’itineraris repartits entre el Pirineu i el Prepirineu. Aquesta xarxa de recorreguts verticals, que permeten ascendir parets equipat amb grapes, ponts i tirolines, ha crescut de forma significativa gràcies a la implicació dels ajuntaments, que han vist en aquestes infraestructures una eina eficaç per atreure visitants i diversificar l’economia. El seu impacte va més enllà de l’esport. Atreuen visitants que pernocten en hotels, mengen en restaurants i contracten serveis de turisme actiu. Només l’últim any s’han incorporat tres noves rutes a Aran, Llimiana i la Pobla de Segur.
Paral·lelament, el congost de Mont-rebei, un dels espais naturals més emblemàtics de Lleida, ha aconseguit estabilitzar el nombre de visitants després d’anys de massificació. En els sis primers mesos de l’any, el centre d’informació de La Masieta, a Sant Esteve de la Sarga ha registrat un augment del 30% en el nombre de visitants respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest creixement es considera positiu, ja que després del col·lapse postpandèmia s’ha aconseguit mantenir un flux constant de visitants sense sobrepassar la capacitat de càrrega de l’entorn. Asseguren que aquest equilibri entre promoció turística i preservació del paisatge ha estat clau per evitar que enclavaments com Mont-rebei “morin d’èxit”.