La Vansa i Fórnols: la immobiliària més gran de la vall

El padró de la Vansa i Fórnols ha crescut més d’un 25% en quatre anys, una cosa poc habitual entre els micropobles i menys en els que, com aquest, presenta la majoria dels hàndicaps del Mapa 174, amb el qual la UE diagnostica la despoblació.

Té una altitud elevada (989 metres) i una orografia amb freqüents pendents, i presenta una baixa densitat de població (1,8 habitants/km2, una mica menys que Lapònia), un elevat envelliment (un terç del veïnat supera els 65 anys) i una escassa població infantil (6% de menors de 15). 

Tanmateix, i malgrat sumar altres desavantatges com la dispersió, amb la població en nou nuclis enllaçats per una malla de 60 quilòmetres de carreteres locals, hi ha un requisit del Mapa 174 que no compleix: el seu cens amb prou feines va variar entre el 1991 i el 2018, malgrat que amb una dent de serra de més de (i després menys) 50 veïns. Després de la pandèmia, de 2020 a 2024, va sumar 39 veïns als 149 que hi quedaven. L’ajuntament intenta mantenir aquesta tendència.

“És una zona atractiva però sense pressió turística”, explicava l’alcalde, Pep Camps, en el II Congrés Català de Repoblament, celebrat a Sort, on va exposar l’ambiciós programa d’habitatge que impulsa el municipi, que a finals d’aquest any comptarà amb 18 famílies, principalment joves, vivint en pisos de lloguer assequible, amb rendes de 290 € a 390 € mensuals. “Som la immobiliària més gran de la vall, perquè no n’hi ha cap més”, ironitzava Camps.

Els primers inquilins van començar a instal·lar-se el setembre del 2023, poc després que, a l’assabentar-se que podia exercir el dret de tempteig i retracte, l’ajuntament aconseguís escripturar, “l’últim dia de termini”, un edifici de nou habitatges la venda dels quals havia acordat la Sareb o banc dolent amb un particular.

Per finançar l’operació, el banc va tirar de la borsa que tenia reservada per costejar actuacions de rehabilitació d’habitatge i va contractar un crèdit de 350.000 € amb l’ICF (Institut Català de Finances). L’origen dels diners obliga el consistori a aportar 75 anys després l’edifici al parc públic d’habitatge. “És injust”, va assenyalar. Altres operacions, l’última amb els amos de dos segones residències, van elevar la borsa a 18 habitatges. “Traurem al mercat el parc privat que està tancat”, anota.

Un habitatge públic per cada deu habitants

Una de cada cinc cases principals de la Vansa i Fórnols es va tancar la passada dècada, segons l’encreuament dels Censos de Població i Habitatge de 2021 i 2011: aquesta xifra va caure de 94 a 76 (-18). El programa municipal d’habitatge de lloguer equipara aquesta reducció a l’habilitar 18 pisos de lloguer assequible, que equival a gairebé una vivenda per cada 10 veïns (n’hi ha 188 d’empadronats) i a un 8% del parc total, format per 226 cases. El pes de l’habitatge públic és del 2,5% a l’Estat.