MARC
El Parlament avala la llei per revertir l’abandó en 203 municipis de Lleida
Dia històric a l’aprovar-se l’Estatut dels Municipis Rurals amb un ampli consens
Els diputats, aplaudint representants del món local després de l’aprovació del text. - M. CODINAS
El Parlament de Catalunya va aprovar ahir l’esperat Estatut del Municipi Rural, una legislació pionera que reconeix i protegeix la singularitat dels municipis rurals. La norma suposarà una discriminació positiva en matèria fiscal i de finançament per a 203 dels 231 municipis lleidatans –el 88%– on resideixen prop de 130.000 persones.
El Parlament de Catalunya va aprovar ahir l’Estatut del Municipi Rural, un marc jurídic llargament reivindicat que, per primera vegada, defineix el que és un municipi rural i reconeix la singularitat dels ajuntaments rurals, amb l’objectiu d’aplicar una normativa adaptada a les particularitats dels petits ajuntaments i eines efectives per combatre la despoblació.
Pel que fa a les comarques de Lleida, la nova norma tindrà implicacions en 203 del total de 231 municipis, la qual cosa equival a un 88 per cent, beneficiant prop de 130.000 persones (al voltant de tres de cada deu lleidatans).
El text serà publicat els propers dies en el Diari Oficial de la Generalitat i entrarà en vigor aquest estiu. A Catalunya, l’Estatut s’aplicarà a 608 dels 947 municipis, el 64%.
La norma suposarà una simplificació administrativa per als ajuntaments rurals, el reforç dels serveis públics, l’obertura de noves vies de finançament per als municipis petits i la introducció de beneficis fiscals per als seus veïns.
També estableix que totes les polítiques públiques hauran d’incorporar una “perspectiva rural” i analitzar el seu impacte territorial, econòmic i mediambiental a través d’un Mecanisme Rural de Garantia.
Per tal de desenvolupar aquest mecanisme, en els propers mesos es crearà un grup de treball que determinarà com s’aplicarà i que elaborarà un informe que detalli quines polítiques afecten directament els municipis rurals.
La tramitació d’aquesta llei es va iniciar sota el mandat de Pere Aragonès, però no es va poder culminar llavors per l’avançament electoral. Finalment, ha tirat endavant en el primer tram de la legislatura de Salvador Illa, comptant amb el suport de tots els grups parlamentaris a excepció de Vox, que hi va votar en contra.
