El port sec de Tamarit traurà de les carreteres 75.000 camions cada any

L’entrada en servei del complex logístic i la plataforma ferroviària que l’empresa lleidatana Ponentia promou a Tamarit de Llitera traslladarà cada any de la carretera al ferrocarril els semiremolcs de 75.000 camions que altrament cobririen rutes internacionals de llarga distància, amb una càrrega contaminant cinc vegades més alta.

El port sec de Tamarit de Llitera traslladarà cada any de la carretera al ferrocarril els remolcs de 75.000 camions de gran tonatge que ara cobreixen rutes internacionals de llarga distància, un transvasament modal que amortitzarà el 85% de les emissions de CO2 d’aquest trànsit de mercaderies i que, segons els càlculs de la patronal Fenadismer, reduirà un 40% els costos de les empreses que l’efectuen.

El complex logístic i ferroviari de l’empresa lleidatana tindrà capacitat per moure cada any 150.000 TEU, una unitat de mesura del sector del transport que equival a un contenidor de 20 peus de llarg, 8 d’ample i 8,5 d’alt, va explicar el director general de Ponentia, Rafael Peris. Aquesta és la mida dels dipòsits que ara viatgen amb tren, mentre que Ponentia operarà amb semiremolcs de tràiler de 40 metres.

Això situa en 75.000 dipòsits la capacitat de moviment de la plataforma, la platja de vies i moll de descàrrega de la qual tindran dos ponts grua com els dels ports per proveir combois de 750 metres, fins a 350 més llargs que els actuals.

“Un semiremolc són dos TEU”, va assenyalar Peris, que va anotar que “les emissions de CO2 del transport ferroviari són un 85% menor que els del camió”.

Peris va participar ahir en una visita d’obra a la plataforma amb el president de Ponentia, Antoni Robert, i el conseller de Foment d’Aragó, Octavio López. “Ja tenen l’autorització d’Adif”, va destacar el primer juntament amb la magnitud del projecte, “de 5 km de frontal”, i la previsió de construir habitatges a Tamarit per absorbir el previsible creixement demogràfic de la zona.

El segon va confirmar la instal·lació al complex de “quatre o cinc” empreses “grans” i “de nova captació” originàries del nord d’Europa i d’Àsia que absorbiran el gruix dels 90.000 m2 de naus del polígon i la identitat de les quals es coneixerà a finals d’any.

El pla consisteix que la plataforma tregui cap al nord d’Europa i Àsia la producció de fruita i porcí de la zona, i els trens retornaran els components que acoblaran aquestes empreses.

La plataforma, que començarà a operar a final de l’any que ve, podrà operar d’inici com a autopista ferroviària, dispensant semiremolcs en trens, cap a Irun i Portbou, i connectar allà amb la Ruta de la Seda, i també cap a Barcelona. Arribar a Tarragona requereix obres en aquesta via, la duplicació de la qual estudia Adif.

Cita per recuperar la connexió ferroviària de viatgers

“Per descomptat” que el Govern d’Aragó dona suport a la posada en marxa del nucli de Rodalies Lleida-Montsó, va assegurar ahir el seu conseller de Foment, Octavio López. Va recordar que “el ministeri [de Transports] es va comprometre a posar sobre la taula un conveni” tripartit amb la Generalitat i l’executiu aragonès per resoldre el tall parcial del trànsit ferroviari a Binèfar, que implica que des de la pandèmia el primer tren que arriba de Saragossa i la Franja a la capital de Ponent ho faci a dos quarts de sis de la tarda i que impedeix arribar a la capital de la Llitera després de les 18.30, i per posar en marxa el nucli ferroviari, que suma un públic potencial de més de 30.000 usuaris i per al qual diverses institucions reclamen fins a vuit serveis diaris en cada sentit. “Continuarem reivindicant el transport en una zona de desenvolupament com aquesta”, va dir López, que va anotar que “ahir mateix [per dimecres] vaig demanar al secretari de Transports, José Antonio Santano, que convoqui la taula en el menor termini de temps possible”. Això ocorrerà al setembre. “Llavors repassarem com portem els deures que ens vam posar el setembre” de l’any passat, “entre els quals es troben aquestes línies” de ferrocarril, va afegir. També parlaran de línies d’autobús interprovincials.