El camp lleidatà podria perdre 24 milions anuals amb la reforma de la PAC: “La pitjor de les reformes”

La proposta pressupostària de la Comissió Europea (CE) ha tornat a regirar el camp perquè desmantella la Política Agrària Comuna (PAC) i obre una llarga negociació amb molts fronts sobre el futur dels ajuts als productors i a les zones rurals. El sector agrari ha rebut com “la pitjor de les reformes” la proposta del Marc Financer Pluriennal 2028-2034, perquè a part de retallades planteja desmantellar la PAC actual i un pas enrere en els 63 d’aquesta política que ara representa un 33% del pressupost europeu. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ja li ha posat xifres: el camp català perdria 60 milions d’euros anuals. Tenint en compte el pes de Lleida, estaríem parlant d’uns 24 milions a Ponent, Alt Pirineu i Aran.

Tractorades a la tardor

Rebutjada pel Govern central, els ambientalistes i les comunitats autònomes, la proposta xoca amb la declaració d’intencions de l’equip de la CE després de les tractorades, que podrien reactivar-se a la tardor.

La gran novetat és un “megafons” que engloba polítiques com la PAC, els fons regionals o la pesca; s’accedirà a aquests ajuts mitjançant plans estatals i regionals que elaboraran els països i després avaluarà la Comissió. La PAC es reforma i es fusionen els seus dos pilars, el d’ajuts directes i el de desenvolupament rural.

Per a 2028-2034, la CE destina “com a mínim 300.000 milions d’euros” per a ajuts agrícoles, el 80% del pressupost actual i els països poden dotar els seus sobres amb més ajuts; respecte al marc actual, la partida baixa entre un 20% i un 25%, però a part cal analitzar l’assignació per països.

Espanya disposarà de 79.900 milions per distribuir entre fons regionals, pesca i ajuts agrícoles, gairebé un 20% menys de l’assignat en el període actual; cal veure quin és el percentatge exacte de retallades del que arribarà al camp.

La proposta augura una negociació de dos anys; l’Eurocambra ja ha aprovat un informe a favor del pressupost i la independència de la PAC. D’altra banda, Espanya i dinou països més han reivindicat una PAC forta.

D’altra banda, demana als consumidors catalans donar suport a l’agricultura pròpia: “Quan acudim al mercat municipal, si poséssim més en relleu els productes dels nostres agricultors, tindríem la meitat dels problemes.” A més, destaca les apostes del Govern amb la llei de l’alimentació o la modernització del canal d’Urgell.

Òscar Ordeig titlla de pèssima notícia l’anunci de les retallades

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, considera un repte fonamental “no perdre capacitat financera amb la nova PAC i que faltin normatives adverses per l’activitat agroalimentària, des de Brussel·les però també des de les administracions”. En una entrevista publicada ahir al diari Ara, titlla de pèssima notícia l’anunci de les retallades de la PAC i promet fer tot el possible perquè no sigui així: “Analitzarem la proposta de la Comissió i farem una proposta de mobilitzar complicitats sectorials.”