Una defecació a l’aigua obliga a tancar temporalment una piscina pública de Lleida
Diverses piscines han hagut de tancar per episodis de contaminació fecal. Experts adverteixen del risc per a la salut i la relació amb un repte viral que es repeteix cada estiu
Imatge d’arxiu d’una piscina.
Les piscines municipals de Lleida s’enfronten a un greu problema sanitari aquest estiu de 2025. Aquest dissabte, les instal·lacions de Bellver de Cerdanya van haver de tancar temporalment a causa d’un episodi de contaminació fecal. Divendres van ser dos piscines de la Catalunya Central (Berga i Sant Joan de Vilatorrada ) les que van haver de prohibir el bany a les seues instal·lacions. Aquests incidents coincideixen amb la circulació d’un polèmic repte viral que anima a defecar en piscines públiques, un fenomen que va començar el 2018 i que es repeteix cada temporada estival. Segons les dades disponibles, prop de 300 piscines a tot el territori estatal ja haurien resultat afectades per casos similars des de l’inici de la temporada de bany.
Imatge del comunicat que l’ajuntament va efectuar a través de xarxes socials. - AJUNTAMENT DE BELLVER DE CERDANYA
A Bellver de Cerdanya, el consistori va suspendre temporalment el bany a la piscina municipal després de detectar-se una defecació a l’aigua que, segons han indicat, ha estat provocada per "l’actuació incívica d’una persona". El recinte va romandre obert per a altres activitats, però no es va permetre el bany i es van haver d’aplicar els protocols de desinfecció pertinents.
El fenomen dels reptes virals en piscines públiques
Actualment, es desconeix si aquests casos tenen relació directa amb el repte viral o si es tracta d’incidents accidentals. Encara que no s’han trobat vídeos ni imatges en xarxes socials que documentin específicament aquests actes, sí que existeixen publicacions que fan referència al fenomen, la qual cosa ha disparat les alarmes entre els responsables d’instal·lacions aquàtiques de tot el país.
Aquest tipus de reptes no són nous. El primer d’ells va sorgir el 2018 i des d’aleshores s’ha convertit en un problema recurrent cada estiu. Els experts adverteixen que aquestes pràctiques, lluny de ser simples barrabassades, representen un seriós risc per a la salut pública. La presència de matèria fecal en aigua estancada multiplica exponencialment la càrrega bacteriana, podent provocar infeccions gastrointestinals, cutànies i oculars entre els banyistes.
Protocol de descontaminació en piscines afectades
Quan es produeix un episodi de contaminació fecal en una piscina, el protocol d’actuació obliga a seguir una sèrie de passos meticulosos per garantir que l’aigua torni a ser segura per al bany. En primer lloc, es tanca immediatament l’accés al vas afectat i es procedeix a retirar qualsevol resta sòlida mitjançant eines específiques dissenyades per a aquesta finalitat.
A continuació, es realitza una cloració de xoc, que consisteix a afegir una quantitat elevada de clor lliure residual per eliminar qualsevol patogen potencialment perillós. Aquest procediment segueix les directrius establertes per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i altres organismes sanitaris competents a nivell nacional. La durada d’aquest procés pot variar considerablement, des de diverses hores fins dies complets, depenent de la mida del vas, la qualitat inicial de l’aigua i la gravetat de la contaminació.
Una vegada completada la fase de desinfecció química, es procedeix a realitzar anàlisis microbiològiques exhaustives per verificar que els nivells de bacteris i altres microorganismes compleixin la normativa sanitària vigent. Només quan els resultats d’aquestes proves són validats per tècnics qualificats, les autoritats poden autoritzar la reobertura de la instal·lació al públic.
Quines malalties poden transmetre’s per contaminació fecal en piscines?
La presència de matèria fecal a l’aigua de les piscines pot provocar la transmissió de diversos patògens. Entre els més comuns es troben bacteris com l’E. coli i la Salmonella, que poden causar gastroenteritis aguda amb símptomes com a diarrea, vòmits i febre. També existeix risc de contreure paràsits com el Cryptosporidium i la Giardia, capaços de sobreviure fins i tot en aigües amb nivells adequats de clor.
A més, les aigües contaminades poden provocar infeccions oculars com la conjuntivitis, irritacions cutànies i otitis externa, popularment coneguda com a "oïda de nadador". Els experts sanitaris recomanen a la població que, davant de qualsevol sospita de contaminació, surtin immediatament de l’aigua i notifiquin la situació al personal responsable de la instal·lació.
Les autoritats sanitàries recorden la importància de seguir normes bàsiques d’higiene en piscines, com dutxar-se abans d’entrar a l’aigua, no banyar-se en cas de patir malalties gastrointestinals i utilitzar bolquers especials per a l’aigua en el cas dels nadons i nens petits que encara no controlen esfínters.
