El 80 per cent de la muntanya de Tor queda lliure d’impostos per les disputes
Els conflictes per posseir la muntanya de Tor, que fa mig segle que enfronten els descendents dels seus copropietaris del segle XIX, han tingut com a conseqüència que la major part, 5.100 hectàrees dedicades majoritàriament a pastures i a pinedes per a fusta, ha quedat exempta d’impostos com l’IBI de rústica al no tenir les finques valoració cadastral.

Imatge d'arxiu. - GERARD HOYAS
La major part de la muntanya de Tor, poc més del 80%, està exempta d’impostos com a conseqüència dels conflictes per la seua propietat, que fa mig segle que enfronta els descendents de les tretze famílies que el 1896 van fundar una societat de copropietaris per, precisament, evitar la seua privatització per la desamortització de Madoz, del 1855, i mantenir una explotació similar a la comunal.
La major part de la mola muntanyosa situada al nord i a l’est del poble, la que integra el polígon 4 del municipi d’Alins, no disposa de valor de referència cadastral, cosa que, a l’actuar aquesta xifra com a base imposable de l’IBI (Impost de Béns Immobles) de rústica, té dos conseqüències bàsiques: ni l’ajuntament pot aplicar-lo ni, en conseqüència, els propietaris el paguen.
Fonts jurídiques van vincular l’absència de valoració cadastral precisament a la falta de determinació oficial de la propietat de les terres, que fa que algunes de les parcel·les es trobin formalment en fase d’investigació. Un altre dels motius habituals perquè una finca no disposi d’aquesta estimació de valor és estar catalogada com a comunal o com a d’ús i/o domini públic, que queden exemptes de tributació, malgrat que aquest no és el cas de la muntanya de Tor.
L’ajuntament d’Alins ha rebutjat respondre les consultes sobre aquest afer que li ha dirigit aquest diari.
En aquesta situació, sense valoració cadastral que permeti el càlcul i l’aplicació de les quotes de l’IBI, es troba la finca denominada la Selva, de 2.535 hectàrees, de les quals 960 estan catalogades com de pineda per a fusta i 720 com a pastures, mentre que la resta és muntanya baixa i matoll.
Passa el mateix amb la denominada la Plana, situada just al sud de l’anterior i amb una superfície de 1.142 hectàrees, de les quals 457 de pineda per a fusta i 226 de pastures, i també amb la denominada Puxaca, de 990, situada a l’oest de les anteriors i amb 109 hectàrees de pineda per a fusta i 236 de pastures.
Entre les tres sumen 4.472 hectàrees de terreny amb 2.808 susceptibles d’explotació econòmica, 1.626 per a la producció de fusta i 1.182 per a l’alimentació de bestiar.
La situació és variada al polígon 3, situat al sud-est de Tor. Tenen valoració la partida de Salics (1,14 milions d’euros), de 794 hectàrees, totes de pineda per a fusta i que inclou el port de Cabús; el bosc de Virós (133.059 €), de 95 ha amb 76 de pins; el de la Barta (86.241 €), de 55 ha amb 50 de pinedes i 5 de pastura; part del bosc Negre (43.281 €), de 34 ha amb 17 de pineda i 10 de pastura, i la finca Llumeneres (67.796 €), de 48 hectàrees amb pastures i pineda per meitats. No la tenen la d’Aubach, de 443 ha (266 i 88), i la resta del bosc Negre, de 191 ha (57 i 57). Les primeres sumen 992 ha i un valor d’1,4 milions i les segones, 624 per valorar.
Trenta anys de l’assassinat de Josep Montané ‘Sansa’
Dimecres vinent, dia 30, es compleixen 30 anys de la troballa del cadàver de Josep Montané Baró, Sansa, el veí de Tor que el jutjat de Tremp havia declarat únic propietari de la muntanya del poble, una mola de 5.000 hectàrees dividida en diverses finques i la possessió de la qual feia mig segle, des de mitjans dels anys 70, que enfrontava els descendents dels veïns que el 1896 van fundar una societat de copropietaris per evitar la seua privatització amb la desamortització de Madoz (1855) i mantenir un ús similar al comunal, un format que els tribunals van declarar obsolet.