Així serà la Lleida del 2034: creixement moderat, migracions i envelliment general
Municipis com Alcarràs, Tàrrega i Guissona lideren l'augment demogràfic mentre l'envelliment s'intensifica a tota la província, segons les dades de l'Idescat per al període 2024-2034
La Lleida del 2034 i la Catalunya de les dues velocitats: creixement moderat i envelliment general
Les projeccions demogràfiques de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) revelen que la majoria de municipis de Lleida creixeran durant el període 2024-2034. Segons l'escenari mitjà publicat per l'organisme, destaquen en clau Lleida municipis com Tàrrega amb un augment del 15,7%, Alcarràs amb un 15,3%, Lleida amb un 9% i Guissona amb un 10,8%. Les dades mostren que el creixement poblacional serà generalitzat a la província, tot i que amb diferències significatives entre comarques i amb un clar envelliment demogràfic.
Les comarques lleidatanes presenten dinàmiques de creixement molt diverses. El Pla d'Urgell i el Pallars Sobirà lideren la província amb un 93,8% i un 93,3% respectivament de municipis amb projeccions positives. L'Aran també destaca amb un 88,9% de localitats en creixement. En contrast, l'Alt Urgell mostra signes preocupants amb només un 26,3% dels seus municipis en tendència positiva, essent la comarca lleidatana amb pitjors perspectives demogràfiques. Les Garrigues, comarca històricament envellida, tindrà un 54% de municipis en creixement positiu.
A nivell de municipis grans, Lleida augmentarà poc més de 13.000 habitants, arribant als 158.000 habitants. Mollerussa projecta un augment de 1.383 habitants, arribant als 17.063 residents el 2034, un increment del 8,8%. Balaguer creixerà més moderadament un 5,6% fins assolir els 18.587 habitants.
L'envelliment, una tendència generalitzada
Un dels aspectes més rellevants de les projeccions és l'acceleració de l'envelliment demogràfic. Municipis com Tremp arribaran a tenir un 26,9% de població major de 65 anys el 2034. Solsona (24,9%) i La Seu d'Urgell (24,8%) també presenten percentatges elevats en aquest grup d'edat. En contraposició, localitats com Guissona (16,3%) i Alcarràs (17,2%) mantindran una estructura d'edat relativament més jove.
Les dades de l'Idescat confirmen que, com a la resta de Catalunya, el motor del creixement serà principalment migratori, ja que la baixa natalitat i l'envelliment provocaran un creixement natural negatiu a la majoria de municipis. Segons aquestes projeccions, només el 9% dels municipis catalans tindran més naixements que defuncions en el període 2024-2033, mentre que el 97% registraran saldo migratori positiu.
Creixement de la població fins al 2034
Diferències notables entre comarques lleidatanes
L'anàlisi comarcal mostra contrastos significatius al territori. Les comarques del Pla d'Urgell i el Pallars Sobirà presenten perspectives molt favorables, amb més del 93% dels seus municipis en creixement. L'Aran també destaca positivament amb un 88,9%, seguida de l'Urgell (70,0%) i la Segarra (68,4%). A l'extrem oposat, l'Alt Urgell només té un 26,3% de municipis amb projeccions positives, seguit de les Garrigues (54,2%) i el Solsonès (52,9%).
Quant a l'estructura d'edat futura, les dades indiquen que Vielha e Mijaran mantindrà el percentatge més elevat de població en edat activa (68,3% entre 16-64 anys), seguida d'Alcarràs (68,1%) i Guissona (68,0%). Aquests municipis es beneficiaran d'una estructura demogràfica més favorable per al dinamisme econòmic, en contrast amb localitats com Tremp i Solsona, on la població de més de 65 anys superarà el 25% del total.
Segons el mateix informe de l'Idescat, publicat durant aquest 2025, les projeccions s'estenen fins al 2044 amb diferents escenaris. L'escenari mitjà, considerat el més plausible segons la dinàmica demogràfica actual, preveu que el nombre d'habitants augmentarà a 791 municipis catalans entre el 2024 i el 2034, mentre que disminuirà a 147 i es mantindrà estable a 9. Aquest escenari és el que s'ha analitzat amb més detall en les dades referents a la província de Lleida.
A Catalunya, els que més creixen
Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius serien Cunit (27,8%), Calafell (23,7%) i Llagostera (22,5%). A l’altre extrem, Badia del Vallès (‑3,1%), la Llagosta (-2,9%) i la Sénia (-1,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població.
Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (346 dels 360) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2034, i també ho farien el 84,9% dels municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, només guanyarien població el 68,7% dels municipis petits (226 dels 329 de 500 habitants o menys).
