Lleida té ja més de 8.200 piscines després del boom dels últims anys

Els municipis de la demarcació de Lleida compten amb 8.270 piscines, la gran majoria privades, segons dades del Cadastre. El nombre ha augmentat després de la pandèmia i per la major demanda per les onades de calor a causa del canvi climàtic. Puigverd de Lleida en té una per cada vuit veïns i els Alamús i Camarasa, una per cada nou.

A la demarcació de Lleida hi ha més de 8.200 piscines entre les privades i les públiques i aquest nombre ha experimentat un augment substancial en els últims lustres. Fa trenta anys, les piscines particulars eren poques, però amb el pas del temps la nova tendència de construir cases unifamiliars amb piscina va obligar el mercat a definir aquest nou model, que es va traslladar també a un volum cada vegada més alt de blocs de pisos i cases adossades que incorporen una piscina comunitària.

A dia d’avui, disposar d’aquesta instal·lació és un gran atractiu, ja que serveix com a refugi per a la calor, davant de les temperatures extremes que cada vegada són més habituals a causa del canvi climàtic.

La gran majoria de les piscines són de titularitat privada. No obstant, la distribució territorial d’aquestes instal·lacions està lluny de ser equitativa, d’acord amb les dades de la Direcció General del Cadastre. Hi ha municipis on tenir una piscina forma part del paisatge i n’hi ha una per cada menys de 10 habitants. Aquest és el cas de Puigverd de Lleida, que en té una per cada 8 veïns, mentre que Camarasa i els Alamús en tenen una per cada 9.

Entre les localitats de més de 5.000 habitants, Alpicat és la que té més piscines, amb una cada 12 veïns, mentre que, segons les dades del Cadastre, a Alcarràs només n’hi ha una per cada 70. “Encara que hi ha de tot a Alpicat, zones comunitàries amb piscina i altres sense, la majoria dels nous projectes urbanístics si poden les inclouen”, explica l’alcalde del municipi, Joan Gilart. I encara que Alpicat té moltes piscines privades, el 2024 la piscina municipal va tenir 20.000 usuaris i actualment rep gairebé 300 persones al dia, afirma Gilart.

Mentre alguns municipis tenen aquesta doble oferta, d’altres pateixen la falta d’alternatives públiques, com és el cas de Massalcoreig. Aquest estiu no ha pogut obrir la piscina municipal per greus danys estructurals i els residents han de desplaçar-se per poder refrescar-se si no poden accedir a una particular.

Entre les capitals de comarca, entre les que compten amb menys piscines figuren Solsona, amb una per cada 140 veïns, i Mollerussa, amb una per cada 111. A Balaguer la ràtio és d’una per cada 66 veïns; a Cervera, d’una per cada 62; a les Borges Blanques n’hi ha una per cada 34 i a Tàrrega, una per cada 33.

Lleida ciutat és la localitat que compta amb més piscines en números absoluts (1.606), la qual cosa en representa una per cada 41 habitants. Com és lògic, la majoria de municipis del Pirineu tenen un nombre d’instal·lacions sensiblement inferior als del pla a causa que el clima és més suau i la temporada estival que permet l’ús de les piscines descobertes és més curt, amb l’excepció dels que es troben en la Conca de Tremp. Algunes de les localitats de muntanya que en tenen més són Lles de Cerdanya, amb una per cada 28 habitants, o Coll de Nargó, amb una per cada 30.

Professionals del sector immobiliari, administradors de finques i empreses dedicades a la construcció, destaquen que el nombre de piscines ha crescut a partir de la pandèmia i aquest auge també s’ha traslladat a moltes de les noves promocions d’habitatges que ara n’inclouen en el seu projecte una de comunitària.

La capital, referent en nombre de refugis climàtics a l’Estat

Un recent estudi de Greenpeace va revelar que Lleida és una de les ciutats amb una ràtio més alta de refugis climàtics per habitant a Espanya. Concretament, La Paeria va habilitar aquest any 60 refugis climàtics, entre els quals figuren centres cívics, equipaments culturals, llars de jubilats i altres espais interiors, així com rambles i espais verds que poden consultar-se a la seua pàgina web. Els comerços de les comarques de Lleida també van reactivar la campanya Refugi climàtic amb uns 700 establiments adherits que garanteixen espais frescos per a la ciutadania. L’associació Arrels continua impulsant aquest estiu la iniciativa d’obrir el seu centre els caps de setmana i festius de 12.00 a 17.00 per a les persones que no tenen on anar.