L’Arxiu de l’Urgell impulsa l’art a partir de la memòria històrica amb el programa Transdocumentar

Rellegir els arxius històrics i que serveixin d’inspiració per crear obres artístiques. Aquest és l’objectiu del programa de residències creatives que impulsa l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Precisament, la setmana passada es van presentar les instal·lacions dels quatre participants en la vuitena edició del programa Transdocumentar. Així, el director de l’arxiu, Carles Quevedo, va fer una valoració “molt positiva” dels projectes, que “aporten molt” i “són només una primera aproximació, però tenen molt camp per recórrer”.

Els treballs presentats són una instal·lació sobre plantes locals de Gabriela Piwar amb Flora Files; una recreació de la Guerra Civil de Jordi Jon amb Reimaginant la guerra civil; la recuperació de la pedagogia dels anys 30 de Jordi Ferreiro amb Una pedagogia latent, i la importància de la llana d’Arnau Moreno amb Explorar la llana.

Col·lectiu Batec

Dimecres passat van presentar els seus treballs finals després d’una residència artística d’un mes tres dels quatre artistes. Jordi Ferreiro, que també és educador, va comentar que “volia recuperar la memòria del col·lectiu de mestres Batec, actiu entre 1930 i 1936, en un moment en què s’ha posat de nou d’actualitat amb la pel·lícula El mestre que va prometre el mar, el protagonista del qual és Antoni Benaiges, un mestre de Mont-roig del Camp”.

Ferreiro va buscar documentació (notes, dietaris, bitàcoles...) a l’Arxiu de l’Urgell i a l’espai CEIER de Verdú, on s’ubica l’arxiu de l’escola rural, per plasmar en imatges recursos pedagògics a partir de les experiències recopilades.

Així mateix, Ferreiro va explicar que “he trobat molts coneixements que relacionen l’àmbit rural amb la naturalesa i el paisatge, que a les escoles rurals funciona com un tercer mestre i que es continua implementant molt”. L’autor del treball va destacar que “Batec visitava cada cap de setmana una escola rural per compartir recursos, coneixements, màquines... i de tot això va nàixer la metodologia Freinet”, que es fonamenta en la idea que l’aprenentatge es basa en l’experiència.

Per la seua banda, Jordi Jon va analitzar el dietari de la Guerra Civil de Josep Flaquer Capdevila, un veí de Tàrrega que tenia 75 anys quan va esclatar la contesa. A partir de la lectura, “he reimaginat el dietari amb imatges i retalls de premsa”. Va explicar que “el protagonista era una persona amb molta por i molt freda, no mostrava els seus sentiments; de fet, maten els seus dos germans i no ho explica”. En el seu treball, “he intentat donar-li l’emoció que falta al dietari”.

Arnau Moreno va presentar una ruta per punts del centre històric de Tàrrega on hi va haver oficis vinculats a la llana i va mostrar imatges antigues d’arxius fotogràfics així com fragments d’entrevistes que ha efectuat. Segons Moreno, “he estudiat la llana des de l’animal fins al teixit, i he trobat moltes referències, sobretot a l’edat mitjana”.