Bancs de proves de combustibles i un nou hangar a l'aeroport de Lleida-Alguaire

Aeroports de Catalunya ha tret a concurs obres per a un dels dos últims hangars que es poden construir en el sòl edificable actual del recinte aeroportuari d’Alguaire. Es tracta dels treballs per construir els fonaments i la urbanització de l’àrea on es preveu instal·lar una estructura metàl·lica que es destinarà a manteniment i reparacions d’avions. El pressupost d’aquesta actuació supera el mig milió d’euros.

Aquesta licitació arriba setmanes després que l’empresa pública de la Generalitat tragués a concurs obres per habilitar a l’aeroport d’Alguaire tres bancs de proves per a combustibles d’aviació. Diferents empreses, universitats i institucions hi investigaran alternatives renovables al querosè que fan servir des de fa dècades els avions. Aquestes obres estan actualment pendents d’adjudicació i hauran d’estar enllestides aquest mateix any.

L’aeroport reserva gairebé cent hectàrees per acollir activitat industrial

L’aeroport d’Alguaire reservarà prop de cent hectàrees per incorporar noves activitats industrials. Estaran distribuïdes en tres sectors dins del recinte aeroportuari, en els quals es podrà construir prop de 30 hectàrees d’edificis i superfícies pavimentades. Així ho preveu el nou pla especial urbanístic que promou l’empresa pública Aeroports de Catalunya, titular d’aquesta infraestructura. El director de l’aeroport, Xavier Gómez, va explicar que el sòl edificable actual està pràcticament esgotat i que aquesta nova planificació haurà de donar cabuda a nous projectes la posada en marxa dels quals es preveu en els propers mesos.

El canvi en la planificació urbanística de l’aeroport, en els primers passos de la tramitació ambiental davant de la Generalitat, proposa un primer sector de 234.917 metres quadrats de “plataformes per a activitat industrial”: una àrea per a superfícies pavimentades per a usos com a estacionament i reparacions d’avions en la qual no es construiran noves edificacions. Un altre sector serà per a “espais industrials i tecnològics”, amb una extensió de 287.770 metres quadrats destinada a nous hangars i edificis. El tercer, de 441.925 metres quadrats, es reserva per a proves i experimentació del sector aeroespacial.

Aquests tres sectors sumen un total de 964.613 metres quadrats amb percentatges d’edificabilitat molt dispars entre si: és del 20% en el primer, ubicat entre la terminal i la pista. Arriba al 70% en el segon, a l’àrea en la qual ja s’han instal·lat els primers hangars i edificis per a empreses. En aquesta zona es troba també la nova residència per a estudiants de l’acadèmia de pilots lituana BAA Training. En el tercer, un ampli espai al sud-est de la terminal, es limita a tan sols un un 10%. Allà ja funciona una petita àrea per a proves de combustió per a coets. En total suposen 292.615 metres quadrats sobre els quals serà possible construir.

Davant d’aquest projecte, la planificació urbanística en vigor només permet dos hangars, uns dels quals ja es troba en procés de construcció.

“No canviem els usos actuals de l’aeroport”, va puntualitzar el director, que va recordar que Aeroports està elaborant un nou pla director urbanístic per a aquesta infraestructura. Haurà de potenciar l’activitat industrial i de formació, que s’han convertit en els eixos de l’activitat de l’aeroport lleidatà en els últims anys.