Bosc i malesa guanyen 1.000 hectàrees a l’any a Lleida i creix el risc d’incendi

L’arbratge silvestre i les males herbes ja ocupen més de la meitat del territori de la demarcació de Lleida, en un procés de creixement del bosc que, per l’increment de la biomassa que actua com a combustible, augmenta tant les possibilitats que hi hagi incendis com la virulència dels que es produeixin on creix la capa vegetal.

La superfície d’arbratge silvestre, brossa i herba, creix a una velocitat de més de mil hectàrees per any a Lleida, en un procés que té com a conseqüència principal a les zones de pla i de mitja muntanya l’augment de la biomassa, i amb ella del risc d’incendis i de la virulència d’aquests en incrementar el combustible susceptible de cremar.

Aquesta evolució del territori, que en el cas de Lleida ha fet que més de la meitat de la demarcació (53,2%) estigui ocupada per arbratge silvestre i per brossa, és una de les dos causes bàsiques de l’augment dels incendis en número i en virulència en els últims anys. L’altra és la tendència als esdeveniments extrems de temperatura, sequedat i pluja dels paràmetres meteorològics al socaire de l’escalfament global.

“La tipologia i la virulència dels incendis ha canviat. Els pirocúmuls fan que la direcció i la velocitat canviïn de manera sobtada, i això en dificulta la gestió”, explica Álvaro González Amorrich, cap del servei d’Implantació de la direcció general de Protecció Civil de la Generalitat. “El seu comportament és molt preocupant, perquè la seua intensitat i magnitud són molt difícils de gestionar”, afegeix.

Un dels factors que influeixen en aquests paràmetres és la quantitat de combustible, biomassa en aquest cas, que queda exposada a l’incendi. I aquest element, al qual se n’afegeixen altres com l’expansió de la climatologia àrida per la franja central i l’orla oriental de la província, es troba en clar creixement a la demarcació de Lleida.

Les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) sobre els usos del sòl indiquen que la muntanya ha crescut en les dos últimes dècades a Lleida a una velocitat de poc més de mil hectàrees per any: 20.564 entre 2003 i 2023 en la suma del bosc silvestre (sense ordenació), les males herbes, els erms i la superfície d’explotació forestal.

Aquests quatre tipus de terrenys ocupen dos terços del territori (66,99%), amb una evolució sense gairebé canvis quantitatius (era el 65% fa dos dècades) però que sí que els ha tingut, i de caràcter estructural, en el qualitatiu: el bosc i la malesa han avançat a raó de gairebé 5.500 i de més de 4.300 hectàrees per any fins a sumar, respectivament, 369.201 i 276.813 hectàrees i ocupar el 53,22% del sòl de la demarcació. Eren 109.764 i 86.887 menys el 2003, quan el seu pes territorial es quedava en el 36,97%.

Aquest avenç, concentrat a les comarques del pla en més d’un 90%, s’ha produït per una ocupació dels erms (29.275 hectàrees en dos dècades) i de l’abandó de dos tipus d’agricultura: la forestal, que ha perdut 146.812 hectàrees en aquell període, i els cultius de secà, que s’han reduït en 43.880. Una part d’aquest últim retrocés, no obstant, es deu a la posada en regadiu de 15.807 hectàrees. El quadre es completa amb la urbanització de 6.736 ha, el 0,55% del sòl, en dos dècades.

A la muntanya, l’avenç del bosc té un triple impacte: un assentament del terreny simultani a una reducció de l’erosió i a una absorció del vessament que minva del cabal que arriba als rius.