El Pirineu se’n va de vins: Deu cellers estrenen una ruta enoturista que busca integrar la proposta del paisatge

El fenomen no és el vi sinó el paisatge. El vi avui es pot vendre en qualsevol lloc. El que sí que és veritat és que el paisatge està oferint una oportunitat en un lloc poc poblat al qual abans no venia ningú i al qual ara ve molta gent”, assenyala Raul Bobet, viticultor, director general del grup Torres, enòleg de Castell d’Encus i un dels millors coneixedors del sector vinícola del Pallars, amb unes 300 hectàrees de vinyes que s’estenen per altituds entre prop de 500 fins a més de 1.000 metres d’altitud.

La comarca, les dos en realitat, ja que hi ha vinya en onze municipis del Jussà (270 hectàrees) i en set del Sobirà (14 ha), es prepara per a una verema en la qual, segons expliquen fonts del sector, la collita superarà els 1,5 milions de quilos de raïm de varietats blanques com macabeu, parellada, chardonnay i gewürztraminer i de negres com pinot noir, cabernet sauvignon, merlot, ull de llebre i syrah, a més de garnatxes dels dos tons. Serà la segona bona després de tres anys de sequera en què la producció va caure al 60%.

“La campanya serà similar a la de l’any passat pel que fa a quantitat, i des del punt de vista qualitatiu es preveu que sigui molt bona. Ha plogut al voltant de 500 l/m2 durant el període de creixement de la planta i del fruit, i el fred de l’hivern va ser l’adequat i això té el seu impacte en la qualitat del raïm i en les seues característiques aromàtiques”, expliquen fonts del grup Torres, el tractor de la subzona muntanyosa de la DO Costers del Segre, que conrea la meitat de la superfície de raïm del Pallars a la seua finca de Sant Miquel.

En qualsevol cas, el vi del Pallars no va de volums. “No es fan grans quantitats de vi, els cellers són petits”, anota Bobet. De fet, la producció conjunta dels tretze cellers se situa al voltant del milió de botelles (de 75 centilitres).

El tret principal del vi és, precisament, l’absència d’un perfil. “És una zona de transició que va de la Vall Fosca a la Conca de Tremp. Cada àrea és diferent de les altres en altitud, en climatologia i en les terres. I també els seus vins. És un territori molt heterogeni, com passa als Alps. No hi ha un denominador comú, i aquest és el mèrit”, anota Bobet.

L’enòleg ressalta que “hi ha potencial, però ningú no assegura res. El canvi climàtic suposa un repte perquè planteja escenaris molt complexos. I no només per al vi. El turisme va a més, i amb la calor que fa el viatger busca nits més fresques, com les d’aquí”.

En aquest escenari, el programa Al Teu Gust, liderat per l’ajuntament de Tremp i que té com a eix la promoció dels aliments del Pallars, amb el corder i les seues elaboracions, l’oli i el vi com a productes centrals, ha llançat una ruta d’enoturisme en què participen deu cellers. És un dels primers passos per integrar aquesta oferta de vi i artesania alimentària amb el paisatge del qual sorgeix.