Ja hi ha data per a l'inici de la temporada de caça i es podran capturar més espècies

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) ha publicat aquest dilluns al DOGC la Resolució anual de caça que fixa les espècies cinegètiques, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per al període 2025-2026 a Catalunya. Enguany, la temporada començarà el proper 21 d’agost, amb el període de mitja veda a les comarques de Lleida, i finalitzarà el 29 de març de 2026, amb el període del porc senglar.

D'aquesta manera, un total de 58.600 persones amb llicència de caça podran iniciar aquesta activitat en un total de 1.371 àrees privades i locals de caça a Catalunya, a més de les 8 reserves nacionals de caça i 20 zones de caça controlada gestionades directament pel Govern

Actualment, els terrenys de caça tant privats com públics es distribueixen en el 81% de la superfície de Catalunya, amb restriccions de seguretat a zones urbanes, nuclis habitats, carreteres, camins i rius pel que fa a l’ús d’arma de foc.

Augmenta el nombre d’espècies a caçar

El nombre d’espècies cinegètiques que es podran caçar durant aquest període s’ha incrementat enguany, atès que hi ha la possibilitat de caçar de nou la tórtora eurasiàtica o de bosc (Streptopelia turtur).

Continua prohibida la caça a Catalunya de l’estornell negre (Sturnus unicolor), el xarrasclet (Spatula querquedula), la fredeluga (Vanellus vanellus) i la griva cerdana (Turdus pilaris), que no es consideren espècies susceptibles d’aprofitament cinegètic.

Així, a Catalunya es poden caçar un total de 36 espècies, 25 d’ocells i 11 de mamífers.

La tórtora eurasiàtica es podrà caçar durant dos dies (7 i 14 de setembre), d’acord amb el Pla de gestió adaptativa de la tórtora eurasiàtica, que va aprovar aquest Departament al juliol. La davallada de la població migradora occidental europea va aconsellar la restricció harmonitzada de la caça als països membres afectats (Itàlia, França, Espanya i Portugal) fins que els indicadors poblacionals fossin positius durant almenys tres anys consecutius. El 19 de març de 2025, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va comunicar a les comunitats autònomes que els informes de seguiment del Grup de Treball (GT) d’Aus en Situació Insegura de la Comissió Europea, el Comitè NADEG (òrgan decisori del Grup d’Experts en Directives Ambientals), aixecava les restriccions i permetia la caça de l’1,5% de la població d’aquest corredor, estimada en 8,85 milions d’exemplars. 

El repartiment entre països i comunitats autònomes autoritza la caça d’un nombre màxim de 106.920 exemplars a l’Estat, 5.025 dels quals a Catalunya. Aquest repartiment s’ha fet en funció de la superfície i les captures que s’han anat duent a terme els anys anteriors a la restricció. A Catalunya, 43 àrees han sol·licitat poder caçar la tórtora amb les condicions del Pla.

La caça de la tórtora a Catalunya es farà mitjançant un seguiment acurat de les captures amb l’ús, per primera vegada, d’una aplicació mòbil específica que permetrà que les persones caçadores identifiquin cada captura en aquelles àrees de caça que hagin sol·licitat específicament poder caçar aquesta espècie. Els agents del Cos d’Agents Rurals duran a terme accions de vigilància per fer un seguiment específic del compliment del Pla.

A més, es mantenen les restriccions de cinc espècies d’ànecs, l’ànec cullerot (Spatula clypeata), l’ànec xiulador (Mareca penelope), el xibec o ànec bec roig (Netta rufina), l’ànec griset (Mareca strepera) i l’ànec cuallarg (Anas acuta), que només es poden caçar a les Terres de l’Ebre, i del becadell comú (Gallinago gallinago), que es podrà caçar a les Terres de l’Ebre i, també, en algunes àrees privades de caça del Baix Empordà.

Els períodes hàbils es mantenen igual durant la temporada 2025-2026

El període de mitja veda, només per a espècies com el tudó, la tórtora eurasiàtica, la guatlla, la garsa i l’estornell comú, s’inicia el 21 d’agost a les comarques de Lleida i finalitza l’11 de setembre (tots els dijous, dissabtes, diumenges i festius). A la resta de comarques de Catalunya aquest període és només de quatre dies (24 i 31 d’agost i 7 i 14 de setembre).

La caça menor (ocells, conill, llebres i guineu) en general comença el 12 d’octubre i s’allarga fins a l’1 de febrer de 2026, si bé cal tenir en compte les restriccions de diferents espècies, com la perdiu roja, la perdiu xerra de muntanya, el tudó, la fotja i els tords, que s’han d’adequar a les limitacions per fenologia reproductora i a una pressió de caça que permetin la conservació de les seves poblacions.

Pel que fa a les espècies de caça major (isard, mufló, daina, cérvol, cabirol, cabra salvatge i porc senglar) es mantenen els períodes hàbils diferenciats segons les modalitats (acostament, aguait i batuda). Només a les comarques de Barcelona i la Catalunya Central el cabirol disposa d’un període diferent de la resta de comarques, i es mantenen el mes de novembre i desembre com a restringida la caça per a ambdós sexes.

Autoritzacions per danys en cultius

La regulació d’enguany manté la descripció del procediment d’excepcionalitat que preveu la possibilitat de dur a terme accions de caça per al control d’espècies cinegètiques en previsió de danys als conreus o per altres justificacions previstes a la normativa. Com a novetat, la Resolució ja no recull l’apartat que regulava la declaració d’emergència cinegètica en un àmbit territorial quan una o més espècies causin danys superant un llindar determinat. Des de l’entrada en vigor del Decret llei 5/2024, de 24 d’abril, aquesta figura es regula juntament amb d’altres, com la necessitat de la qualificació del personal de control de fauna mitjançant una formació, l’anàlisi de risc de danys i l’aprovació de plans de control poblacional resultat de l’anàlisi com a pas previ a la declaració d’emergència cinegètica.

Previsions per a la nova temporada

En general, el règim pluviomètric de sequera dels darrers anys ha limitat la quantitat d’algunes espècies, l’abundància de les quals potser s’ha reduït per la manca d’aigua disponible, cosa que sobretot hauria afectat la supervivència d’exemplars joves. Les espècies migradores aquàtiques, amb lleres, llacunes i embassaments limitats, poden haver canviat els seus llocs d’hivernada a casa nostra per altres indrets. Els canvis favorables dels darrers mesos sens dubte permetran que aquestes condicions siguin millors i que els exemplars disponibles per a la caça augmentin de manera significativa. També es preveu un augment d’espècies de caça major de caràcter forestal.