Una esllavissada manté tallat l'accés a Os de Civís des d'Andorra

Les intenses pluges caigudes a les comarques del Pirineu de Lleida han provocat diverses esllavissades que mantenen tallats dos punts de la xarxa viària lleidatana aquest dimecres al matí. Segons el Servei Català de Trànsit, les vies afectades són l'LV-5134 a Les Valls d'Aguilar i la pista forestal que connecta Os de Civís amb el Principat d'Andorra, situada al municipi de Les Valls de Valira.

Durant les darreres hores, els serveis d'emergències han rebut nombrosos avisos per despreniments en diversos punts de la xarxa viària pirinenca. En aquest sentit, s'han registrat incidents a la carretera N-260 al seu pas per Soriguera (21.21 hores i 22.32 hores) i Sort (21.29 hores). També s'han produït esllavissades a la C-14 a Ponts (03.52 hores), l'N-260 a Ribera d'Urgellet (06.33 hores) i a la C-13 a Vilanova de Meià (06.50 hores).

Les tempestes també van provocar ahir a la tarda el tall de la carretera C-13 entre Rialp i Llavorsí. Diverses allaus de roques sobre la calçada van impedir la circulació des de les 18.45 fins a les 20.00 hores, quan es va poder habilitar un pas alternatiu per als vehicles.

Consulta l'estat del trànsit

Alerten que l’augment de les pluges torrencials dispara les esllavissades de pendents a Lleida

“Es pot esperar que (...) a causa del canvi climàtic, el risc de lliscaments (de pendents i muntanyes) tendirà a incrementar-se lligat a una major freqüència dels episodis de pluges intenses”, assenyala la monografia Els Episodis Regionals d’Esllavissades al Pirineu, de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya), que situa els principals impactes en el trànsit, les activitats de lleure i les zones residencials.

Aquesta previsió, concentrada en episodis que mouen fins un hm3 de material (un volum proper al del Camp Nou), naix de l’“ampli consens” que “en les pròximes dècades” augmentaran els “temporals amb precipitacions intenses”.

Aquesta tendència, ja patent quan descarreguen fronts plujosos intensos, especialment si arriben després de temporades de sequedat o anormalment humides, ja afecta els comptes d’administracions com la Generalitat i la diputació de Lleida. L’últim any, aquesta ha destinat 837.704 euros a finançar 10 actuacions relacionades amb despreniments a Bellver de Cerdanya, Bovera, Cubells, Ivars de Noguera, la Guingueta, la Granadella, Tremp, Sellui, les Valls de Valira i Vielha i en té en cartera cinc més a Salàs de Pallars, el Pont de Suert, la Vansa i Fórnols, els Torms i Artesa de Segre. La principal referència sobre temporals excepcionals és la tempesta Gloria, que en un dia i mig de gener de 2020 va causar a Lleida 28 esllavissades de pendents i despreniments de roques, gairebé la meitat (13) al Pirineu i una de cada quatre (7) a les Garrigues, i va provocar afeccions en 49 municipis (24 de muntanya).

Una conseqüència que “es repeteix periòdicament” amb els grans temporals de pluja al Pirineu és el desencadenament d’un nombre important de lliscaments “sincrònics”, ressenya l’estudi, i que ara es dona “en un context de canvi climàtic en el qual s’espera una major intensitat i severitat dels fenòmens meteorològics”. Entre el 1970 i el 2020 van morir 33 persones a Catalunya per lliscaments, la majoria “de mida petita i mitjana”.

“La susceptibilitat d’un territori per generar despreniments”, expliquen en aquest sentit fonts de l’ICGC, depèn de quatre factors: els geològics, els climàtics, els de relleu i les propietats mecàniques del terreny.

D’altra banda, “a Catalunya les zones més susceptibles es localitzen, majoritàriament, a les zones muntanyoses, el Pirineu i les serralades costaneres”, afegeixen.