Els turistes omplen de nou els hotels del Pirineu però comencen a ajustar les despeses

Els hotels de la demarcació de Lleida van tancar aquest any el segon millor mes de juliol del segle per nombre d’usuaris, amb una afluència propera als 100.000 turistes que, concentrada al Pirineu, consolida la província entre les principals destinacions d’interior de l’Estat (el setè sense costa), segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

Els hotels de les comarques de Lleida van rebre el mes de juliol passat un total de 99.028 visitants, una xifra que només es veu superada pels 101.659 del mateix mes del 2023 i que millora, malgrat que només per 85, la de l’any anterior. Això consolida la demarcació un esglaó per sobre de l’afluència de 90.000 a 95.000 de previs a la pandèmia.

Tanmateix, aquest major nombre de visitants no s’ha traduït en un augment de les pernoctacions sinó que aquestes han caigut tres punts i mig al passar de les 229.534 aquell mes de l’any passat, que van suposar una marca històrica, a 221.668.

En aquest apartat, el sector hoteler lleidatà consolida el volum de pernoctacions per sobre de les 220.000 després d’haver superat aquesta cota tres mesos de juliol seguits. En les anteriors etapes de bonança macroeconòmica, la prèvia a la crisi financera del 2008 i la que va precedir a la pandèmia, passava de 200.000 però només en una ocasió, el 2006, s’havia atansat a aquest nivell.

Aquestes gairebé 8.000 pernoctacions de menys suposen, en relació amb el juliol del 2024, una minva del 3,4% que, amb les tarifes de les habitacions al voltant dels 80 € i una ocupació mitjana de dos usuaris per nit, suposa per al sector hoteler de Lleida una reducció dels ingressos bruts de 315.000 €. No obstant, el volum de negoci supera els 8,7 milions.

La tendència a l’ajustament de la despesa en vacances és generalitzada a l’Estat. Es dona més entre els viatgers locals que entre els d’origen estranger i té a veure amb els preus de l’allotjament, que s’ha encarit. I, en aquest aspecte, Lleida no és una excepció.

Així, el volum de turistes d’origen estatal augmenta lleugerament mentre es redueix clarament el nombre de nits que s’allotgen: 251 viatgers més (77.614) van generar 7.113 pernoctacions menys (177.015) al juliol. Al contrari, l’aportació del turisme estranger amb prou feines varia, ja que només baixa una dècima per nombre d’usuaris (21.413, 21,62%), però creix gairebé mitja dècima en pernoctacions (44.652, 20,14%) malgrat sumar gairebé un miler menys.

La retallada de la despesa entre els turistes d’origen local es percep amb claredat en l’estada mitjana, que en un any ha baixat una dècima, de 2,38 a 2,28 nits per viatge, mentre que la dels estrangers roman estable en 2,08 (només cau dos centèsimes).

Aquestes tendències es donen quan el sector hoteler ofereix a Lleida els preus més alts des que hi ha dades, a 78,76 € l’habitació per nit després de pujar un 18,2% en quatre anys.

Més que Còrdova i Toledo i menys que Navarra i Salamanca

La demarcació de Lleida va tancar el passat juliol com la setena d’interior de l’Estat per nombre d’usuaris dels seus hotels, encara que aquest posicionament té matisos, ja que les dos primeres places les ocupen dos províncies amb grans ciutats com Madrid i Saragossa com a tractors. Després d’aquestes se situen altres de perfil similar al de Lleida com Osca, Salamanca, Navarra i Burgos. I darrere n’apareixen algunes amb potents atractius històrics i gastronòmics com Lleó, Còrdova, Toledo i La Rioja.