El desplegament del biogàs posa a 14 € la tona de fems de pollastre i gallina

Les empreses que projecten plantes de biogàs a Lleida estan arribant a oferir als ramaders fins a 14 € per una tona de la gallinassa que produeixen les aus i fins a 8 per les dels fems dels vedells per alimentar les factories que projecten, en les quals preveuen utilitzar derivats de dejeccions ramaderes com a principal matèria primera.

Els prolegòmens del desplegament de les plantes de biogàs a Lleida han disparat la cotització d’alguns derivats de les dejeccions ramaderes que, si entren en funcionament, serien la principal matèria primera d’aquestes instal·lacions: la compra de la gallinassa avícola arriba a oferir-se a 14 €/t i la de fems de vedella supera els 8, van explicar fonts del sector.

La presència de matèria seca en cada tipus de dejecció, de la qual en depèn el rendiment per fabricar biogàs, marca la cotització. I allà les diferències són clares: més del 90% dels purins de porc són aigua, taxa que baixa al 80% en el vedell i que arriba a caure al 50% en la gallinassa.

Les propostes per disposar de purins de porc es mouen, per la seua abundància, en una altra escala. Aquesta, a més del cost zero per al ramader (l’empresa recull les dejeccions i se n’oblida), té una forquilla que va des del pagament de 2 €/m3 pel transport i el tractament per a radis de fins a 15 km de la planta de biogàs (puja a entre 3 i 7 a partir d’aquesta distància) a ingressos per un màxim de 7 €/m3 (€/tn). Fa un any, quan les propostes eren precontractes i opcions de compra, s’oferien fins a 10 €/m3.

Les ofertes de remuneració i de cost zero suposen una expectativa de millora econòmica per als ramaders, que ara han d’assumir el cost de la gestió d’aquest residu.

Els dos grans projectes de biogàs de Lleida, el del fons danès CIP amb Connect Bioenergy a la Sentiu de Sió i el de Nova Tracjusa de Juneda amb Griñó com a promotor, apliquen fórmules diferents.

El primer, que assegura tenir lligat amb “més de 300 ramaders de les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell” el subministrament de més de 400.000 tn de dejeccions, declina donar dades de preus per ser “informació confidencial”.

Fonts del segon, que preveu tractar 100.000 t a l’any, expliquen que els ramaders “no paguen un preu per metre cúbic tractat, sinó que gestionen els purins a cost zero (0 €/m³)” perquè, “a més de ser usuaris, també són socis inversors” i això “els permet assegurar l’avaluació dels purins sense cost de tractament”.

Les dejeccions ramaderes quadrupliquen la capacitat d’absorció agrícola

El volum de dejeccions ramaderes de la demarcació de Lleida quadruplica la capacitat de la seua agricultura per absorbir-lo: l’última actualització de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) xifra en 1,801 milions el nombre d’UBG (Unitat de Bestiar Gran, el volum de purins i fems que pot suportar una hectàrea de cultiu) de la província, mentre la superfície de cultius agraris és de 368.966 hectàrees si se sumen les de secà i les de regadiu o de 497.935 si se’ls afegeixen les àrees forestals conreades de manera ordenada. En el primer cas la relació és de 4,8 en un i en el segon de 3,6. La normativa situa en 1,5 UBG el límit d’absorció d’una hectàrea, malgrat que en una situació ideal en la qual només s’utilitzen adobs orgànics i no químics, l’ús del qual tira a l’alça de la desproporció com també ho fan la tendència a créixer de la cabanya, que ha augmentat en 140.000 porcs en tres anys, i el procés de reducció de la superfície agrària, que ha retrocedit en 28.000 hectàrees en dos dècades (+15.800 de regadiu, -43.800 de secà). L’evolució d’aquest desequilibri, en una demarcació amb 4,58 milions de places de porcí, 325.793 de boví i 178.072 d’oví, a les quals cal sumar les avícoles, sembla estar quedant al marge del debat social i polític que s’ha obert al voltant del desplegament del biogàs, en què creixen els posicionaments de rebuig i els plantejaments crítics sense que es plantegin alternatives per al tractament d’un residu amb un volum que està limitant l’activitat agrària a diverses comarques i que està generant notoris problemes de contaminació en rius i aqüífers del pla de Lleida. “Tenim l’oportunitat de ser més sostenibles, s’obre la porta a una gestió més correcta de les dejeccions”, assenyala Rossend Saltiveri, responsable de porcí d’UP.