AIGÜES
La CHE retira a més urbanitzacions de Lleida i Alpicat l’aigua de reg i els dona a totes un proveïment més car
Intervé davant del conflicte entre regants i amos de xalets. Manté a la comunitat de l’Aragó i Catalunya aquests últims, que exigeixen beneficiar-se de les obres de modernització del regadiu

Vista d’una de les urbanitzacions afectades a Alpicat. - AMADO FORROLLA
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha retirat l’aigua de reg a sis urbanitzacions més de Lleida i Alpicat, que se sumen a les deu en aquest últim municipi que ja va excloure de la zona regable del Canal d’Aragó i Catalunya el 2013. Entre totes sumen uns 400 xalets i torres, que a partir d’ara tindran un nou subministrament: l’organisme estatal els ha atorgat 4.000 metres cúbics a l’any per cada hectàrea urbana. Els continuarà proporcionant la comunitat de regants, tal com ha fet fins ara, però aquest consum ja no reduirà la dotació per a regadiu. És cabal per a proveïments, set vegades més car que el que han tingut durant quatre dècades aquests habitatges, i se sumarà al que reben de la xarxa municipal d’aigua potable.
Aquestes mesures formen part d’una resolució que la CHE ha emès aquesta setmana, en què expressa la seua voluntat de “pacificar” el conflicte que va sorgir mesos enrere, quan la comunitat de regants d’Alpicat va comunicar a les 10 urbanitzacions excloses el 2013 de l’àrea regable de l’Aragó i Catalunya que deixaria de donar-los aigua de reg la pròxima primavera. L’organisme estatal estableix que les urbanitzacions han de formar part de la comunitat com a usuàries de l’aigua i precisa quants vots tindran en l’assemblea.
Tant els regants com la plataforma que reuneix veïns de les urbanitzacions afectades van valorar positivament diversos aspectes de la intervenció de la CHE. Els primers consideren que aquesta resolució assegurarà que la dotació de regadiu sigui per a les explotacions agràries i no es faci servir per a altres usos com regar jardins o omplir piscines.
Els segons, per la seua part, es van mostrar satisfets al mantenir el cabal que els brinda el canal, encara que tingui una altra qualificació i preu, i de continuar sent membres de la comunitat de regants. Tanmateix, ambdós parts mantenen el desacord en la qüestió que, precisament, va motivar el conflicte: les obres en curs per modernitzar aquest regadiu.
Els amos d’habitatges reclamen beneficiar-se de les obres de modernització amb la instal·lació de nous hidrants, una cosa que els regants rebutgen al considerar que suposaria malversar d’ajuts de la UE, atorgats per millorar l’eficiència del reg. La plataforma considera que té dret a participar en les millores i va anunciar mesures per exigir-les. La CHE es limita a establir que els regants han de subministrar “tots els comuners, incloses torres o masies, en les condicions que acordi l’assemblea de la comunitat”.
La Confederació no va fer comentaris sobre la seua intervenció en aquest conflicte.
“Denunciarem els ajuts per a la modernització si ens exclouen”
La plataforma d’afectats per l’exclusió de l’àrea regable assegura tenir més de 300 afiliats i ben aviat es convertirà en associació. Ho farà per tenir entitat jurídica pròpia, necessària per litigar en els tribunals. És una possibilitat que planteja si no hi ha acord amb els regants per beneficiar-se de la modernització del reg, i ha contractat els advocats Santi Solsona i Marc Cervós, de Cudós Consultors.
“El conveni amb Seiasa per a la modernització es va firmar amb nosaltres com a beneficiaris”, argumenten des de la plataforma. “Si ens exclouen, denunciarem que l’acord s’incompleix”, van advertir. Valoren que dècades pagant l’aigua i derrames per obres els donen dret a proveir-se de l’Aragó i Catalunya, i que el sòl rústic sobre el qual s’alcen les seues cases ha de tenir aquest subministrament, a més del potable. Afegeixen que l’assemblea de la comunitat ja els va incloure en la modernització.