Mequinensa va ser fa 3.000 anys un lloc de cruïlla entre cultures europees

“Mequinensa va ser probablement un lloc de mestissatge, de connexió entre grups humans allunyats”, ja durant el tram final de l’edat de bronze, fa prop de 3.000 anys, explica Marina Bretos, investigadora predoctoral de l’IUCA (Institut Universitari d’investigació en Ciències Ambientals) de la Universitat de Saragossa. Bretos coordina l’estudi internacional sobre el vessant genètic de les restes trobades al jaciment de Los Castellets, a Mequinensa, que ha permès constatar la presència a la zona de perfils originaris del sud-est de la península Ibèrica i del nord del Pirineu, probablement del sud de l’actual França o vinculats a allò que avui és l’Europa central.

“La investigació genètica, que demostra que som descendents de gent que va migrar, resol algunes preguntes i n’obre d’altres: Per què venien? Com es movien? Com va ser l’intercanvi cultural, d’innovació tecnològica i d’aspectes econòmics entre aquests grups?”, planteja la investigadora.

La investigació, que ha constatat el paper de l’àrea en la qual el Segre i el Cinca desenboquen a l’Ebre com una àrea de recepció de migracions fa tres mil·lennis, s’ha centrat en l’estudi de l’ADN de les restes humanes d’un dels túmuls funeraris del jaciment, excavat per l’arqueòleg José Ignacio Royo Guillén als anys 80 i el treball del qual qualifica Bretos de “fonamental perquè ara puguem explorar altres línies”.

L’anàlisi de les restes genètiques de més de trenta cadàvers sepultats entre els anys 1.200 i 900 AC, i al costat dels quals n’hi havia d’altres que havien estat incinerats, han revelat alguns trets d’aquella societat, prèvia a les dels fenicis i dels ibers, com el mestissatge de dos grups humans, la constatació que existia mobilitat entre la vall de l’Ebre i el Mediterrani i amb àrees ubicades al nord de la península Ibèrica i, també, la pràctica de l’endogàmia, és a dir, de l’aparellament entre parents.

El túmul, l’excavació del qual també ha revelat l’existència de pràctiques funeràries, potser properes a la religió, per l’ús d’aixovars per als difunts que els seus enterradors dipositaven en urnes de ceràmica, acollia els soterraments d’una família extensa amb vincles biològics més forts per via paterna que materna. Dos terços dels enterrats, que estaven agrupats en una mateixa àrea, estaven emparentats, mentre que l’anàlisi dels incinerats no es va arribar a fer.

Llinatges

“Era una endogàmia moderada”, assenyala Bretos. Aquest tipus de pràctiques “s’associa a grups que volen consolidar la identitat del seu llinatge biològic i que desenvolupen estratègies per conservar-lo”, anota la investigadora.

Nova investigació que taca el mite del Pirineu com a gran frontera

Els treballs de les universitats de Saragossa i de Leipzig (Alemanya) sobre el jaciment de Los Castellets, a Mequinensa, coincideixen a qüestionar el mite que situa al Pirineu com una barrera natural que aïllava la península Ibèrica de la resta del continent amb les investigacions desenvolupades per la universitat de Barcelona i altres europees sobre coves com la d’Os de Balaguer. Les dos línies constatat el trànsit de persones i el tràfec de béns des del neolític.