L'embassament de l'Albagés i l'estalvi del regadiu són "reserves estratègiques", admet el Govern

El secret a veus de la ubicació de l’embassament de l’Albagés com a reserva estratègica per proveir d’aigua el cinturó metropolità de Barcelona o la Costa Daurada en cas de necessitat va quedar formalment desvelat ahir a l’admetre aquest plantejament la Generalitat, que ubica a la mateixa escala els estalvis de la futura modernització del regadiu.

Transvasar aigua d’altres conques, que només podrien ser les del Segre i el Baix Ebre, o reutilitzar l’aigua que ara s’aboca als rius després de depurar-la, és el principal dilema que l’augment de la demanda pel creixement demogràfic i la reducció dels recursos hídrics disponibles planteja a la Generalitat i al Govern central per resoldre els problemes de proveïment d’aigua dels comptes interns de Catalunya i, especialment, de Barcelona i el seu cinturó metropolità, segons van posar de manifest diversos dels ponents que van intervenir ahir a la primera sessió de les Jornades per a l’Excel·lència, que celebren a Esterri d’Àneu la dotzena edició.

Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat, va exposar en la seua intervenció el full de ruta que remena aquesta administració per resoldre les vulnerabilitats que l’últim episodi de sequera, amb 40 mesos seguits en què les precipitacions van ser escasses, ha posat sobre la taula.

“La Generalitat vol reforçar la seguretat hídrica”, va assenyalar, amb un pla que té com a objectiu garantir una “autonomia hidràulica” del 70% de l’aigua en dos anys, és a dir, d’establir els mitjans per “garantir el 70% dels recursos” que es consumeixen en l’àmbit urbà abans que acabi l’any 2027. El gruix de les actuacions se centra en millores a la xarxa i a implementar estacions i processos de dessalatge i de reutilització.

I el 30% restant? No està decidit d’on sortiria, malgrat que Amor va insinuar una pista: “Estem en contacte amb la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) per gestionar conjuntament recursos quan sigui necessari”.

“Es planteja que, des de la col·laboració, tots els actors implicats en la gestió de l’aigua hem de treballar en aquesta línia”, va afegir el secretari de Governs Locals. El director de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), Josep Lluís Armenter, va anotar que “hi ha interès a aconseguir la conformitat en la gestió de les conques, que hi hagi una homogeneïtat” més gran entre la gestió de la part catalana de la conca de l’Ebre (Segre, Pallaresa, Ribagorçana i Baix Ebre) i les Conques Internes. “L’objectiu és que hi hagi un mateix tractament a tot Catalunya”, va apuntar.

I en aquest escenari, tant el responsable de l’ACA com el sociòleg i biòleg Ramon Folch van coincidir a posar sobre la taula u dels desequilibris del país: el 60 per cent de l’aigua està en el sistema del Segre i al tram final de l’Ebre, on resideix el 8% de la població, i el 40% a les conques internes, on viu el 92%. “On hi ha la gent no hi ha aigua, i on hi ha l’aigua hi ha poca gent”, va assenyalar Folch. En aquest escenari, amb la demografia tirant a l’alça de la demanda i l’escalfament portant menys els recursos, la decisió de recórrer als transvasaments des de Ponent i/o el Baix Ebre al cinturó metropolità no està descartada ni decidida, va confirmar Armenter, qui va admetre que tant l’embassament de l’Àlbagés, ubicat a les Garrigues i amb capacitat per a 80 hm3 quan la demanda aigües avall és d’un, com l’alliberament de cabals que hauria de generar la modernització dels regadius, que segons el director general de Regs, Xavier Gispert, serà de més de 300 hectòmetres cúbics anuals, tenen el tractament de “reserves estratègiques” per, eventualment, subministrar aigua a Barcelona.

Folch va advocar per reutilitzar l’aigua: “Un país que cada any llança als rius 450 hm3 d’aigua depurada necessita fer una reflexió”. Cada metre cúbic d’aquest recurs, va explicar, surt a 32,85 cèntims d’euros, mentre que el dessalatge té un cost de 64,45.

Temes paral·lels

Quatre estacions tindran menys neu

Les projeccions del canvi climàtic pronostiquen que el 2050 la precipitació de neu es reduirà entre un 25% i un 40%, i que ho farà en un 50% a la cota de 1.200 metres i en un 75% a la de 1.800. Quatre de les cinc estacions d’esquí de Lleida, les de Baqueira, Espot Esquí, Port Ainé i Port del Comte, tenen una part de les seues instal·lacions entre aquestes altures, un condicionant que obliga a una adaptació de l’activitat a mitjà termini.

Modernització per a 1.200 ha al Pirineu

El director general de Regs i Espais Agraris, Xavier Gispert, va explicar que la Generalitat es planteja modernitzar en quinze anys més de 1.200 ha de regadiu al Pirineu (mil a l’Olla, a l’Alt Urgell, i 200 a Llívia, a la Cerdanya), una extensió que es completaria amb una altra, en estudi, sobre els regadius d’Organyà. Aquestes actuacions se sumen a la previsió de posar en reg 4.500 ha a la Conca de Tremp. Tot suma una inversió de 150 milions.

Lleida aporta el 75% de la hidroelectricitat

Les centrals hidroelèctriques de Lleida aporten el 75% de l’energia d’aquest origen que es produeix a Catalunya, segons va explicar ahir en les dotzenes Jornades per a l’Excel·lència que se celebren a Esterri d’Àneu Enric Brazis, director territorial d’Endesa a Catalunya, que va participar en una taula redona juntament amb Albert Moles, director general de Feda (Forces Elèctriques d’Andorra) i amb Arcadi Castilló, de l’associació Pirineus Watt.