Centenars de sud-americans acudeixen a un poble de Lleida per poder ser camioners: “l’ocupabilitat és del 100%”

La vida a Castelldans ha canviat l’últim any. El motiu és l’arribada d’una empresa privada, British Formació, amb seu a Mollerussa, que ha convertit la falta de camioners en el conjunt de l’Estat en un model de negoci singular. 

Emparada en un conveni interministerial que permet a estrangers arribar a l’Estat per formar-se com a transportistes i treballar, la firma acull cada mes centenars d’alumnes, principalment procedents del Perú, que veuen la conducció de camions una via d’entrada legal a Europa.

El primer pas va ser l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Castelldans, reformada com a residència d’estudiants i centre de formació. El creixement va ser tan ràpid que l’empresa va adquirir també un hotel al municipi i un altre a Vilanova de la Barca, amb capacitat total per a gairebé 300 residents. 

El pla contempla una estada mínima de quatre mesos, que inclouen tràmits, la preparació i l’examen del Certificat d’Aptitud Professional (CAP). El cost de l’aventura supera els 6.000 euros.

Segons l’acadèmia, l’últim any milers d’alumnes han passat per les seues instal·lacions i en cada convocatòria –mensual– en poden acollir uns 200 més. El seu director comercial, David González, assegura que “l’ocupabilitat és del 100%” i que a penes dos aspirants no ho han aconseguit. Així mateix, l’empresa només forma. 

Ni contracta ni garanteix trobar ocupació com a transportista així com tampoc assessora més enllà del curs pagat. Els que no superen l’examen han de tornar al seu país d’origen al transcórrer sis mesos des de la seua arribada o passen a estar en situació irregular.

La majoria dels alumnes a Castelldans són peruans, però també n’hi ha de xilens o colombians. Alguns arriben sense carnet de camió previ, al no ser un requisit per cursar el CAP, i inicien aquí tot el recorregut. Així, una xarxa d’empreses de reclutament a Llatinoamèrica, entre les quals agències com LaPreguntita o ViaMigratoria.com, promocionen la iniciativa com “un camí segur cap a Espanya”.

L’impacte al poble és visible. Ha reobert el supermercat, els bars tenen més clientela i els nous veïns han format un equip de futbol. L’alcalde, Conrad Llobera, reconeix el dinamisme, però alerta d’un problema administratiu, ja que en pocs mesos el padró ha sumat més de 150 persones, moltes de les quals no es donen de baixa a l’acabar la formació. “No hi ha hagut incidents, però temem convertir-nos en una porta d’entrada”, comenta.

Les experiències personals varien. Smith, un estudiant, denuncia que encara no ha aconseguit empadronar-se i que “sense padró no rebré el tacògraf ni podré treballar”. David Bastidas assegura que “ens van presentar una oportunitat de vida millor i la realitat és diferent. Les despeses es multipliquen i molts acaben endeutats o treballant en negre”.