La cabra salvatge es tornarà a caçar al Pirineu un segle després d’extingir-se

Un caçador de la Guingueta d’Àneu i un altre de Vallferrera han estat els destinataris dels dos primers permisos que es concedeixen al Pirineu de Lleida per caçar exemplars de cabra salvatge, una subespècie de la ibèrica que va quedar extingida fa un segle després de formar part des de temps immemorials de la dieta dels seus habitants.

La cabra salvatge es podrà tornar caçar al Pirineu de Lleida quan ha passat més d’un segle des que la caça indiscriminada en va provocar la desaparició d’aquesta àrea i gairebé cinquanta anys des que abatre-la va quedar prohibit a tota la serralada. La Reserva Nacional de Caça Alt Pallars-Aran ha atorgat aquesta tardor dos permisos per caçar dos exemplars com a mesura per explorar el control cinegètic d’aquesta espècie.

Es tracta, a la pràctica, dels primers permisos atorgats en la història per caçar cabres salvatges al Pirineu de Lleida, on aquesta possibilitat es va prohibir el 1971, amb l’entrada en vigor del Reglament de la Llei de Caça de l’any anterior. Aquesta mesura arribava gairebé mig segle després que l’espècie, tan habitual a les partides de caça com a la dieta de les famílies pirinenques des de temps immemorials, s’hagués donat per extingida. De fet, el decret mitjançant el qual el 1966 es creaven les reserves nacionals de caça ja no n’incloïa la presència a la d’Alt Pallars-Aran ni a les del Cadí o la Cerdanya.

L’últim reducte de la cabra salvatge pirinenca, una subespècie de l’espècie ibèrica, es localitzava més a l’oest, a Osca, sense que les seues migracions es dirigissin a Ponent. L’últim exemplar, una femella coneguda com Celia, moria estimbada l’any 2000 al Parc Nacional d’Ordesa. Els intents de clonar-ne l’ADN, una d’aquestes rocambolesques històries de tecnologia-ficció per la qual tanta passió mostren algunes administracions, van fracassar.

Ara la situació ha canviat com a conseqüència d’una combinació de factors. Els governs de França, Andorra i Espanya treballen des del 2014 en la recuperació de l’espècie (no de la subespècie, que està extingida) mitjançant l’alliberament d’exemplars procedents del Parc de Guadarrama. Tanmateix, França continua considerant-la una espècie extingida, la qual cosa la manté fora dels plans cinegètics.

Una demografia a l’alça per l’escassetat de depredadors naturals i la conseqüent recerca de territoris propicis per assentar-se per part d’alguns d’aquests exemplars ha fet que ara, una dècada després d’haver estat albirats els primers exemplars, hi hagi un centenar de cabres salvatges assentades al territori de la Reserva de Caça del Pallars, un volum que comporta el risc de derivar en superpoblació i a generar problemàtiques com les consolidades a Montserrat, Montgrí o Beceite.

La Junta Consultiva, amb representació dels consells comarcals del Sobirà, l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça, sis ajuntaments i les societats de caçadors, a més d’organitzacions ecologistes i agràries i experts en caça, va acordar fa unes setmanes assajar el control cinegètic de la cabra salvatge, sempre amb escopetes locals, per modular-ne l’expansió.

Un permís, per a un mascle vell catalogat com a trofeu, va ser atorgat a la societat de caçadors de la Guingueta, i l’altre, per a una femella, a la de Vallferrera. Un guarda de la reserva acompanyarà els caçadors que els rebin i seleccionarà l’exemplar.

Peix gros abat cérvol: el perfil del caçador canvia a la muntanya

❘ lleida ❘ La caça està mudant al Pirineu en una activitat de luxe en la qual conflueixen el turisme, l’esport i la mercadotècnia de les experiències. Les últimes subhastes de peces de caça major, especialment les d’aquest any, donen fe d’aquest canvi, que té dos efectes secundaris principals: el floriment d’un negoci d’escopeta d’alt estànding que inclou allotjament, transport i gastronomia de gamma alta i la progressiva exclusió del caçador local d’una activitat tan arrelada a la muntanya com les batudes de caça. El resultat dels concursos celebrats enguany a Sorpe, entitat menor d’Alt Àneu, i a la capçalera del municipi, resulten, en aquest sentit, paradigmàtics. Un alt executiu de l’Íbex-35, Íñigo Meiràs Amusco, CEO de Logista Integral, una empresa de distribució el valor de capitalització borsària de la qual ronda els 3.860 milions d’euros després d’haver-se duplicat en cinc anys, ha adquirit, amb dos licitacions de 5.617 i 5.317 euros, els drets per abatre els dos que oferien aquests ens locals. Meirás ha adquirit tres permisos més, un per abatre una daina a Sorpe (1.317 €), un altre per a una femella a Alt Àneu (1.257) i un més per a un cabirol (867) en aquest municipi. Els isards sortien a subhasta per 3.700 i 4.000 €, la qual cosa que suposa augments del 51% i el 33%. Més gran és la inflació aplicada per Trophy Hunting Spain, l’empresa que gestiona un dels principals portals de caça, per aconseguir dos trofeus a Alt Àneu: va lligar per 2.857 € un cérvol que s’oferia per 1.500 i per 3.317 un mufló que sortia per mil: va doblar i va triplicar la licitació.

En les subhastes de Sorpe va participar un altre empresari destacat, Manel Jané Camacho, del grup Jané, centrat en cotxets i cadiretes per a nens, que va obtenir per 1.450 i per 1.150 € amb els permisos per abatre un cérvol i una femella de daina que s’oferien per 1.000 i per 700. Un guia de caça professional, Aitor Cuy, va obtenir per poc més de 2.600 euros dos autoritzacions per a cérvols selectius i per prop de 4.000 els de dos muflons.

Portals ofereixen experiències de caça a 3.500 € sense peça assegurada

Algunes empreses ofereixen experiències de luxe com la caça amb arc d’un isard al Pirineu de Lleida, a altituds de 1.500 a 2.500 metres, per 3.500 euros. “Si no s’aconsegueix abatre l’animal s’abonarà (per) el dia de caça 250 €, el mateix preu que té el dia extra de caça”, assenyala la proposta. L’oferta inclou dos jornades. N’hi ha altres de 2.500 euros amb arma de foc per a un mascle representatiu i de 2.000 per a una femella, en aquest cas també amb arc, que només inclouen un dia. La jornada de caça de la daina surt per 850 €, amb un suplement de 10 € a partir del segon exemplar.