Revés a les dos centrals solars de la petrolera Shell, les més grans projectades a Catalunya

Les dos centrals solars més grans previstes a Catalunya han rebut un revés en la tramitació urbanística. Es tracta de BCN Solar 1 i 2, promogudes per la petrolera britànica Shell. Juntes sumen més de 400 hectàrees entre la comarca lleidatana de l’Urgell i la de la Conca de Barberà, a Tarragona. Dimecres passat, la comissió d’Urbanisme de Lleida va emetre informes desfavorables sobre aquests projectes a l’apreciar “carències en l’encaix territorial i paisatgístic”. Així ho va confirmar el departament de Territori, que va indicar que la comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona es va pronunciar en el mateix sentit el passat 8 d’octubre.

BCN Solar 1, amb 138,2 megawatts (MW) de potència i més de 250 hectàrees entre Lleida i Tarragona, inclou unes 26 hectàrees de plaques fotovoltaiques a Vallbona de les Monges, a menys de dos quilòmetres del poble de Rocallaura. Per la seua part, BCN Solar 2 té 72,8 MW i més de 145 hectàrees, de les quals unes 22 estan previstes en sòl lleidatà: unes 19 a Ciutadilla i tres a Vallbona. Per aquest últim municipi haurà de passar la línia elèctrica que evacuarà l’energia d’ambdós instal·lacions.

L’autorització ambiental i constructiva d’aquestes grans centrals solars és competència de l’Estat, al superar el llindar dels 50 MW de potència. Tanmateix, han d’obtenir també llicència urbanística, un àmbit en què les administracions competents són la Generalitat i els ajuntaments afectats. Els informes desfavorables de les comissions d’Urbanisme de Lleida i el Camp de Tarragona suposen un bloqueig en la tramitació d’aquestes instal·lacions. Davant d’aquesta situació, el promotor pot recórrer la decisió de la Generalitat o bé modificar els projectes per adaptar-los als requisits de l’administració catalana. Shell va adquirir aquests dos projectes l’any 2022, mesos després que la firma espanyola Green Tie Capital iniciés la tramitació davant del ministeri de Transició Ecològica.

D’altra banda, la comissió d’Urbanisme de Lleida va deixar en suspens el projecte del parc eòlic dels Gorgs, de 49,50 MW de potència i promogut pel grup Forestalia a les Garrigues, als municipis de l’Albi i el Vilosell.

Això es deu al fet que la línia elèctrica d’alta tensió que ha d’evacuar l’energia dels molins de vent és de competència estatal i actualment “no s’està tramitant”, segons el departament de Territori.

D’altra banda, va quedar en suspens l’aprovació definitiva del projecte per ampliar el dipòsit comarcal d’escombraries de la Segarra, al no tenir la declaració d’impacte ambiental.

En canvi, l’ampliació d’instal·lacions de biogàs i compostatge a Vila-sana i Torregrossa van rebre l’aprovació inicial, mentre que una planta per tractar residus orgànics a Térmens va obtenir l’aprovació provisional.

Molts projectes per tractar residus però pocs avanços

Set projectes per tractar residus s’han sotmès aquesta setmana a l’aprovació de la comissió d’Urbanisme de Lleida. D’aquests, menys de la meitat han aconseguit resolucions favorables per avançar en la tramitació. L’organisme de la Generalitat va deixar en suspens el projecte d’una planta per elaborar adob orgànic a partir de rebutjos a Puiggròs, una altra per al tractament de purins a Seròs i una tercera per compostar fems bovins a Almacelles, aquesta última per falta de documentació.