MEDI
Rucs pasturen a Mas de Melons per protegir els hàbitats d’aus estepàries
Projecte pilot amb cinc exemplars al servei de la biodiversitat de la reserva
Els burros pasturaran en una àrea de 45 hectàrees i estaran monitorats amb GPS. - E. FARNELL
Un petit ramat de cinc rucs pastura des d’ahir per la reserva natural de Mas de Melons, en el marc d’una prova que es prolongarà fins a l’estiu. Els responsables d’aquest espai protegit esperen que aquesta pràctica contribueixi a conservar els hàbitats de les aus estepàries. Començarà en una àrea de 45 hectàrees i s’estendrà si té èxit.
Cinc burros pasturen des d’ahir a la reserva natural de Mas de Melons per millorar els hàbitats de les aus estepàries que habiten en aquest espai protegit. Aquesta iniciativa busca afavorir a espècies que nidifiquen a terra, com la ganga, mitjançant la gestió natural de la vegetació. Els cinc animals, anomenats Canela, Clau, Moscatell, Xarop i Troia, provenen d’una finca privada del Berguedà i seran monitorats mitjançant collars GPS per estudiar-ne el comportament i adaptació a aquesta zona estepària. Viuran en règim de semillibertat en un recinte de 45 hectàrees fins a l’estiu, quan es farà un seguiment detallat del comportament dels animals, la seua adaptació a l’entorn i els efectes sobre la vegetació. L’objectiu és avaluar si aquest tipus d’herbívor pot contribuir al manteniment d’hàbitats adequats per a la fauna estepària i, en cas d’èxit, estendre el model de forma permanent.
El responsable de la gestió dels espais protegits del pla de Lleida del departament de Territori, Jordi Parpal, va explicar que el projecte s’emmarca en una estratègia de conservació de les aus estepàries iniciada fa tres anys. “Estem treballant dins d’un projecte Life europeu centrat en l’alosa becuda, tot i que també beneficia altres espècies com la ganga. Per mantenir els seus hàbitats és necessari un cert nivell de les herbes, que controli l’altura de la vegetació sense eliminar-la per complet per facilitar la nidificació de les aus”, va dir.
La reserva ja compta amb un ramat d’ovelles que també compleix aquesta funció. Tanmateix, els responsables han volgut provar amb burros pel diferent comportament alimentari. “L’ovella és més selectiva i menja herba tendra, mentre que el ruc és més generalista i pot alimentar-se també de plantes llenyoses. Volem veure si ens ajuda a controlar espècies com el garrigar”, va dir Parpal. La prova pilot de pasturatge amb els rucs s’emmarca en el projecte europeu Life Connect Ricotí del departament de Territori i compta amb la col·laboració de la Fundació Miranda, que ha aportat els equins, i el Centre de Ciència i Tecnològia Forestal (CTFC), que serà el que farà el seguiment del projecte juntament amb l’equip de la reserva de Mas de Melons.
La presidenta de la Fundació Miranda, Rosa Galindo, va apuntar que els animals “no són desbrossadors vius, sinó agents de conservació, ja que contribueixen a l’equilibri de l’ecosistema i ens recorden la importància dels grans herbívors en la dinàmica natural”.
Beneficis ecològics per a la ganga i l’alosa becuda
La reserva de Mas de Melons, amb més de 1.500 hectàrees públiques, acull la principal població catalana de ganga, una espècie amenaçada que nidifica a terra i requereix vegetació baixa i dispersa. Segons els censos recents, uns 75 individus habiten la reserva. El manteniment d’aquest tipus d’hàbitat és crucial per a la seua reproducció, ja que les femelles depenen del camuflatge entre mates baixes per protegir els nius. Parpal va afegir que l’única població d’alosa becuda a Catalunya es troba a la Timoneda d’Alfès, malgrat que, si es restauren els hàbitats adequats, confien que pugui recolonitzar Mas de Melons de forma natural en el futur.
