Benavarri i Estopanyà es mobilitzen per frenar la mina de manganès

Veïns i institucions han començat a mobilitzar-se i a prendre posicions per oposar-se al projecte d’una mina de manganès als seus termes després que el Govern d’Aragó autoritzés un particular a fer prospeccions en una superfície de 700 hectàrees que afecta els dos municipis.

“No sabíem res, ens ha agafat per sorpresa”, explica un portaveu de PCAPE, la Plataforma per la Conservació Ambiental i del Patrimoni d’Estopanyà, que ha aconseguit en una setmana gairebé 300 adhesions, xifra que duplica amb escreix el padró local, de 136 veïns.

“La mina afectaria un entorn de gran valor natural, amb hàbitats sensibles i espècies protegides”, i “la maquinària pesant, les plataformes i les perforacions de 100 metres trencarien l’equilibri ecològic de la zona”, adverteixen en un manifest, en el qual anoten que “la mineria de manganès genera pols, soroll i risc de contaminació de l’aire, dels aqüífers i la degradació del sòl també afecta la viabilitat a llarg termini de la terra per a d’altres”, a més de “la salut i la qualitat de vida de veïns i visitants”. “Exigim aturar aquest projecte d’investigació per protegir el territori” i no “sacrificar la qualitat de vida ni els valors naturals que fan únic el nostre poble”, reclamen.

“Les prospeccions són un primer pas previ a l’explotació minera, que ara no seria amb túnels i galeries com fa 80 anys, quan es va abandonar perquè no era rendible, sinó a cel obert, i això tindria un gran impacte”, explica la mateixa font. “A Estopanyà hi ha una tendència demogràfica positiva. Ve gent de fora, hi ha diversos projectes locals en marxa i l’escola se sosté, i tot això s’està posant en perill amb un projecte d’aquest tipus”. afegeix.

Els 136 empadronats al municipi són 20 més que a l’any passat en un retorn a xifres de fa una dècada. Benavarri, amb 1.137, es manté amb alts i baixos des de fa més de tres dècades per sobre dels 1.100.

A la capital històrica de la Ribagorça Oriental també observen amb recel el projecte. “Portarem al ple el tema, i intentarem presentar un recurs d’alçada contra l’autorització dels sondejos”, explica l’alcaldessa, Yolanda Castelló.

L’ajuntament no va presentar cap document en la consulta que va obrir el Govern d’Aragó al març, però sí que ho havia fet el desembre del 2022, en els primers passos de la tramitació. “El nostre informe és molt clar: la major part del terreny afectat a Benavarri és en una zona que el Pla General d’Ordenació Urbana qualifica com a sòls especialment protegits, i allà es poden fer molt poques coses més enllà de l’agricultura o el sanejament d’aigua”, assenyala.

La zona en la qual la DGA pretén autoritzar els sondejos a la recerca de manganès, un mineral declarat estratègic pel Govern central que s’utilitza per als aliatges d’acer i per a la fabricació de bateries, afecten una muntanya d’utilitat pública, un bosc de ginebrers i savines declarat d’interès comunitari i àrees amb presència del trencalòs, l’aufrany i l’àguila reial. Es troba al costat d’una zona de xarxa Natura 2000 com les llacunes d’Estanya i vora el camí que porta a les Roques de la Vila de Finestres.

“La idea és sumar-nos a les accions que s’estan plantejant i donar suport a la plataforma. No és un no sistemàtic, però sí que és un no preventiu”, anota Castelló. El PSOE ha presentat a l’ajuntament d’Estopanyà, al qual la PCAPE ha demanat que recorri el permís, una moció en què reclama diverses accions per evitar els sondejos.

Veto als parcs de renovables a menys d’un quilòmetre de 10 pobles

L’ajuntament de Benavarri està tramitant una modificació de les seues normes urbanístiques, actualment en fase de consulta pública en l’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental), per posar límits a la instal·lació de parcs d’energies renovables al seu terme. Aquesta activitat, assenyala la memòria de la iniciativa, “pot entrar en conflicte amb els valors ambientals i agrícoles protegits” per les actuals normes i que requereix “garantir que les instal·lacions no interfereixin amb els esmentats valors”. Així, la proposta veta la ubicació de parcs solars i eòlics a menys d’un quilòmetre del nucli urbà de qualsevol dels deu nuclis repartits pels seus 157 quilòmetres quadrats d’extensió, així com a la zona de protecció del trencalòs i en els punts qualificats com de visibilitat alta o molt alta al Mapa de Paisatge de la Ribagorça. El document preveu imposar com a condició “garantir que les actuacions projectades no alterin el trànsit ramader ni impedeixin els altres usos legals o complementaris, especials o ecològics, evitant causar qualsevol dany de tipus ambiental”. La memòria preveu vetar l’ús de models de plaques o aerogeneradors que requereixin fonamentacions, així com les “rompudes i explanacions del terreny”. Les plaques hauran de tenir una altura que permeti “minimitzar la pèrdua de sòl fèrtil”, i tant aquests aparells com els molins de vent hauran d’ubicar-se de manera que garanteixin la disponibilitat de passadissos interiors i franges perimetrals amb vegetació. A les instal·lacions estarà prohibit l’ús d’herbicides, i la vegetació s’haurà de controlar mitjançant pasturatge i sega.