La CHE planteja revisar el reg de l’Urgell i el Segarra-Garrigues pel risc de sequeres

La vulnerabilitat dels regadius del riu Segre que va revelar la sequera del trienni 2021-2023 ha portat la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) a replantejar-se’n la viabilitat en els termes actuals: “Els nous balanços del Pla Hidrològic (de l’Ebre) per a aquest sistema d’explotació (Segre) recolliran l’exigent sequera soferta el 2023, amb la qual cosa l’escenari per a aquests regadius haurà de recollir escenaris de més eficiència en l’ús de l’aigua del sistema Segre per poder garantir-ne la viabilitat”, assenyala l’ETI (Esquema de Temes Importants), que ahir va sortir a consulta pública. El canal d’Urgell suma 70.000 ha de reg, la majoria sense modernitzar, i el Segarra-Garrigues el mateix nombre en projecte (només 14.900 en explotació) que sumarien, una vegada completat el segon canal, una demanda conjunta de gairebé 900 hm3 per campanya. Tanmateix, l’aportació mitjana anual del Segre a Rialb ha estat de 737 hm3 aquest segle, de 734 en l’últim decenni i de 686 en l’últim lustre, segons dades de la CHE. La capacitat d’emmagatzematge és de 565 hm3. La demanda prevista és clarament superior als recursos disponibles, i això passa en un escenari de canvi climàtic en el qual les previsions apunten a una menor disponibilitat d’aigua pel canvi en el règim de precipitacions. 

Mentre les comunitats de l’Urgell afronten aquests dies el debat sobre la modernització del sistema, l’ETI adverteix que el Segarra-Garrigues “requereix el seu desenvolupament per poder assegurar-ne la viabilitat econòmica”, malgrat que “queda per definir la demanda prevista total que compleixi amb les garanties d’aigua necessàries”.

Paral·lelament, la proposta de nous regs del Govern inclosa en l’ETI incorpora, a més de desenvolupar el Segarra-Garrigues i el Garrigues Sud, transformar 2.229 ha al Segre aigües amunt de Rialb (1.674 a Tiurana, Basella i la Baronia i 555 entre Basella i Pinell), ampliar l’Aragó i Catalunya amb 907 al Pla de Sas (Alguaire, Almenar, Alfarràs, Roselló i Torrefarrera) i desenvolupar-ne 2.239 al Segrià Sud.

Noves dotacions amb un 16% més de demanda i un 12% menys d’aigua

La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) veu “convenient reconsiderar la seua proposta de dotacions” de reg després d’observar “el resultat de les aportacions als documents inicials i els estudis que analitzen l’evolució de les necessitats hídriques amb els escenaris de canvi climàtic” que va rebre durant el procés de consulta pública dels documents inciales del PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) per al període 2027-2033. La proposta inicial contemplava retallades del subministrament des dels embassaments que arribaven al 19% al canal de Pinyana, el 14,78% a l’Urgell i el 12,43% a l’Aragó i Catalunya, a més del 4,98% en el Segarra-Garrigues i el 3% en l’Algerri-Balaguer, que ja van entrar en servei amb sistemes modernitzats. Els regants van al·legar que aquestes retallades, “en un context de canvi climàtic, comprometrien la viabilitat econòmica de les explotacions agràries i dificultaria la implantació de futurs cultius rendibles amb més requeriments hídrics”, recull l’ETI (Esquema de Temes Importants) del PHE, difós ahir. A aquest rebuig se sumen nous informes sobre els efectes del canvi climàtic, entre els quals un de la consultora Spigall que xifra en un 16% per al 2050 l’augment de les necessitats hídriques i un altre de l’Oficina de Canvi Climàtic que el situa en el 13% i, també, un del Cedex que preveu un descens del 12,5% en la disponibilitat de l’aigua per a aquest mateix horitzó. La nova proposta de revisió de dotacions, basada en noves projeccions de demanda i recurs, es coneixeran, com molt tard, a l’octubre.

Limitacions per obrir nous pous i més espai als embassaments

El nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) 2027-2033 contindrà novetats sobre l’obertura de pous de captació d’aigua, segons proposa l’ETI (Esquema de Temes Importants) de la seua planificació, que des d’ahir es troba en fase de consulta pública. L’ETI proposa eliminar la diferència en la distància mínima a la qual poden ubicar-se dos “petits aprofitaments”, que són els que no extreuen més de 4 l/s o proveeixen una població de no pas més de 50 persones, i “aprofitaments de concessió”, de cabal superior. Ara la distància mínima entre els primers és de 50 metres i entre els segons de 400, i l’ETI proposa aplicar a tots aquesta última o establir-ne una de general de 200. El document també proposa pretar a terme “batimetries als embassaments de la conca de l’Ebre gestionats per la CHE” dins del capítol de gestió dels sediments, és a dir, que es tracta d’un pas previ a la mobilització per començar a recuperar als embassaments l’espai que ocupa el llot.