L’aigua de l’embassament d’Oliana conté microalgues amb toxines amfetamíniques

Les aigües de l’embassament d’Oliana contenen un microorganisme vegetal de tipus cianobacteri, l’Aphanizomenon klebahnii o Aphanizomenon flos-aquae, la ingesta del qual pot tenir efectes psicoactius similars als de l’amfetamina o l’MDMA ja que genera una neurotoxina anomenada fenitelamina, emparentada amb aquesta família de fàrmacs.

Els treballs de control de la qualitat de l’aigua que desenvolupa la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) als embassaments de la conca ha detectat a les aigües del pantà d’Oliana la presència del cianobacteri Aphanizomenon klebahnii, segons ressenya l’ETI (Esquema de Temes Importants) del PHE (Pla Hidrogràfic de l’Ebre), en fase de consulta pública des del 28 de novembre. 

Aquesta alga, coneguda també com Aphanizomenon flos-aquae, produeix una neutotoxina anomenada fenitelamina, present en aliments com la xocolata i de ràpida metabolització. Té efectes euforitzants similars als de les amfetamines i algunes drogues de síntesi com l’èxtasi i l’speed.

La dosi mínima psicoactiva de la fenatilamina se situa en els 20 mil·ligrams, la qual cosa requereix una ingesta abundant. A més, cal tenir en compte que les xarxes municipals d’aigua inclouen sistemes de potabilització, i en ocasions també de fluoculació, per eliminar microorganismes.

L’ETI centra l’apartat sobre la gestió ambiental dels embassaments en l’eutrofització, és a dir, en els efectes que generen les aportacions elevades de nutrients inorgànics, principalment nitrogen i fòsfor i habitualment procedents de les activitats agrícoles i ramaderes. “Un ambient eutrofitzat és aquell que conté un excés anormal de nutrients”, resumeix.

Així mateix, l’“augment de la concentració de compostos de nitrogen i fòsfor”, afegeix, provoca un creixement accelerat de cianobacteris, algues o plantes aquàtiques superiors que provoca “trastorns negatius en l’equilibri de les poblacions biològiques”.

Efectes tòxics

La presència dels cianobacteris, algues verdes blavoses de mida microscòpica que generen mitjançant la fotosíntesi l’energia amb la qual viuen, acostuma a comportar riscos per a les persones pels efectes tòxics que genera la ingesta de les cianotoxines que produeixen. Normalment, aquests efectes es manifesten amb símptomes com irritacions i inflamacions a la pell, el fetge i els conductes gàstrics i, en ocasions, causen desequilibris neurològics, com la paràlisi de diferents intensitats.

Les campanyes de la CHE han detectat a Oliana cinc tipus de cianobacteris, “tots potencialment productors de cianotoxines”, des del 2019. En aquesta “gran varietat d’espècies”, les de “més abundància” són l’Aphanizomenon klebahnii i l’Aphanizomenon gracile, ressenya l’ETI. La segona té efectes tòxics habituals.

A Rialb n’han localitzat cinc tipus i a Utxesa més d’una dotzena, la majoria tòxiques, des del 2016. A Riba-roja i Mequinensa n’han aparegut quatre des del 2022. En tots aquests, tret d’Oliana, hi ha captacions d’aigua de boca, com el cas de la Mancomunitat de les Garrigues, els municipis que es proveeixen del Segarra-Garrigues i el Canal d’Urgell i alguns del sud del Segrià.

A Riba-roja s’han observat “episodis de presència d’espècies flotants” el 2006, 2009, 2019, 2021, 2022, 2023 i 2024. En ús d’aquests, el del 2021, “es pot determinar que l’origen d’aquestes espècies flotants és del riu Segre”.